Plans de gastronomia
He participat, a Santiago de Xile, en el I Congreso Multi-disciplinar de Patrimonio Alimentario al costat de pescadors, representants de comunitats indígenes, investigadors, periodistes, enginyers, cuiners i encarregats d’àmbits del govern relacionats amb l’alimentació, el turisme, l’educació i la dinamització local. La idea era que els diferents actors aportessin el seu punt de vista, experiències i consideracions per ajudar a buscar una mirada comuna de futur. He après molt de les persones d’aquell esplèndid país pel que fa al menjar i el beure. També he pogut tastar alguna de les meravelles que conreen, crien, destil·len, pesquen, recol·lecten i cuinen: algues com el cochayuyo, bolets com els digüeñes, condiments com el merkén, empanades, palta reina o aquell caldillo de congrio a què Pablo Neruda va dedicar una oda: “En el mar tormentoso de Chile vive el rosado congrio, gigante anguila de nevada carne. Y en las ollas chilenas, en la costa, nació el caldillo grávido y suculento, provechoso”. El món comença a entendre la importància i el potencial d’això que anomenem gastronomia, el que Brillat-Savarin va definir com a coneixement enraonat de l’alimentació humana. Però a cada lloc, els agents i les administracions s’han de plantejar com abordar el fenomen. Per fer-ho, per articular un relat esclarit i actuar amb sentit, proporció i una mínima coordinació, cal primer cartografiar amb rigor la realitat gastronòmica del lloc. Un mapa que també s’està fent a casa nostra, aprofitant el nomenament de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016.