TEMA DE LA SETMANA
EL FESTIVAL COMPLEIX EL SEU PRIMER QUART DE SEGLE OMPLINT GIRONA I SALT AMB UN CENTENAR DE PROPOSTES ESCÈNIQUES
El teatre entra en plena Temporada Alta aquest cap de setmana gràcies al festival escènic, que enguany celebra la seva 25a edició.
Siguem sincers: l’art en general i les arts escèniques en particular –ja que ara toca parlar d’aquestes– són una cosa supèrflua, inútil, quelcom que no serveix per a res. Això ja ho sap una bona part de la classe política, com posa en evidència el comprensible poc cas que fa als sempre embafadors temes culturals. Però que t’ho digui el director d’un festival tan rellevant com ara Temporada Alta ja resulta més estrany. Doncs sí: Salvador Sunyer, fent ostentació de la seva esmolada capacitat irònica, ho ha dit més d’un cop.
I de fet el festival no dubta a penjar un no menys irònic (i del tot insòlit i divertit) vídeo de presentació filmat a Benidorm – Pleasure Island; no us el perdeu!– en què presumeix literalment d’haver passat “25 anys fent coses inútils”. Esclar que després Sunyer es posa més seriós per recordar-nos fins a quin punt aquesta cosa supèrflua anomenada cultura “permet cohesionar un país i donar-li ànima”. Doncs només cal veure el que ha passat al llarg del darrer quart de segle amb aquest festival que ha acollit fins ara més de 1.300 espectacles signats per un llistat impactant de destacadíssims creadors locals i internacionals – 41 països s’han deixat caure pel TA– i que funciona amb un envejable 90 per cent d’ocupació per adonar-te que Temporada Alta és un festival del tot cohesionat, amb moltíssima ànima i una mica miraculós: digueu-me si no és un miracle, això de ser –amb tots els respectes per la resta– el millor festival escènic de tots els que es fan i es desfan per Catalunya i, ja posats, per la resta de l’Estat espanyol comptant amb prou feines amb tres milions de pressupost!
Voleu més miracles? En aquest quart de segle, el TA ha passat dels quatre únics espectacles de la primera edició al centenar de propostes que al llarg de més de dos mesos –una durada també ben insòlita– desfilaran pels 29 escenaris que acolliran activitats del festival. Per cert: si voleu saber com va començar tot, no us perdeu l’entrevista a Salvador Sunyer publicada al suplement Cultura(s) el 17 de setembre passat.
Els de casa s’ho mereixen tot
El cert és que, a més de ser el festival que acull un nombre més gran de propostes internacionals, el TA s’ha conver- tit també en un gran propulsor i coproductor de la creativitat local. Com a mostra, aquí teniu In Memoriam. La quinta del biberó, l’espectacle inaugural dirigit per Lluís Pasqual i que ret homenatge a aquells nois que, amb tot just disset anys, van ser enviats a combatre i morir a la batalla de l’Ebre. I també Who is me. Pasolini, l’espectacle de clausura, dirigit per Àlex Rigola i interpretat per Gonzalo Cunill, que s’endinsarà en les paraules de l’úl- tim poema escrit pel gran Pier Paolo abans del seu assassinat.
I entremig tindrem el primer muntatge del mestre Lupa dirigit en català ( Davant la jubilació, un Thomas Bernhard tan demolidor com sempre), la nova versió d’un dels grans èxits del teatre contemporani (l’obra de Yasmina Reza Art), el monòleg de Mouawad presentat per La Perla 29 ( Un obús al cor) o les noves propostes dramatúrgiques de creadors i creadores tan estimulants com ara Josep Maria Miró, Clàudia Cedó, Jordi Prat i Coll, la companyia Sixto Paz…
Una mica de miscel·lània
Cal no oblidar que tot i ser un festival eminentment teatral, en el TA també hi caben concerts tan atractius com ara el que oferirà l’esplèndid Rufus Wainwright: ja sabeu que el seu talent està tan obert a Shakespeare com a Judy Garland i tan donat a la sobrietat de la balada autobiogràfica com a l’exhibició de glamur. En dansa, tindreu el més nou de La Veronal, Maria Pagès i el meu flamenc preferit, l’hipnòtic Israel Galván. Però jo no em perdria per res l’homenatge a la música disco i a aquella Febre del dissabte nit que Pere Fau- ra ens proposa a Sweet Fever: potser fins i tot s’hi deixarà caure Travolta.
Els bojos pel circ tenen garantida la diversió gràcies a la visita del Cirque Éloize i el seu Cirkopolis. Els cinèfils, una cita obligatòria amb la preestrena de la nova d’Albert Serra, La mort de Louis XIV. Els bons coneixedors dels sons de Cabosanroque s’han de deixar caure per la seva instal·lació No em va fer Joan Brossa. Les persones a les quals els agradi comprovar com els nostres autors poden actuar com a boxejadors, no es poden perdre la nova edició del Torneig de dramatúrgia catalana. I els fanàtics del teatre que es fa amb objectes han de saber que Xavier Bobés, Shaday Larios i Jami Oligor, tres especialistes en el tema, han muntat una agència de detectius dedicada als objectes perduts que es diu El Solar: a Primer àlbum coneixereu els seus primers casos.
TEMPORADA ALTA. FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA