“La idea era fer les coses de manera molt diferent, però continuar sent nosaltres”

PARLEM AMB JOAN ENRIC BARCELÓ, EL CANTANT I GUITARRISTA D’ELS AMICS DE LES ARTS

Són una de les bandes més seguides del pop català. Mesos enrere, Els Amics de les Arts publicaven el cinquè disc,

àlbum amb què, sense deixar de ser ells, la banda explorava nous territoris sonors. Mig any després dels tres concerts que van oferir a la sala BARTS, demà tornen a Barcelona, aquesta vegada per actuar al Teatre Tívoli. El cantant i guitarrista Joan Enric Barceló ens parla de la rebuda que ha tingut el disc, com ha anat la gira i les sorpreses que us trobareu demà.

Tot i que encara teniu uns concerts més programats, el del Tívoli és, d’alguna manera, el comiat d’Un estrany poder dels escenaris? Només hi ha una manera de valorar un disc: traient-te l’auricular durant els concerts i escoltant la gent com canta les cançons noves. En aquest sentit, estem més que satisfets. La idea era fer les coses de manera molt diferent però continuar sent nosaltres. Era difícil, però, a jutjar per l’assistència i l’actitud de la gent als concerts, crec que ens en vam sortir. Creiem que es van triar bé els dos senzills del disc. Ara que la gent coneix més el disc, hi ha cançons com

o

que no deixen de sorprendre’ns per com la gent les ha fet seves.

Com ha anat la gira fins ara? Jo és que quan parlem de bolos, no d’aquesta gira, sinó de fa anys i panys, normalment els recordo tots perfectament. El lloc, la gent, si vam sopar bé... Com a anècdota d’aquesta gira, me’n ve una al cap, precisament a la Sala Barts, quan vam convidar a pujar un espectador a la segona cançó perquè fes Tot el concert que me’l mirava i el noi movia la mà com si fes els acords de guitarra des de la butaca. No estava al guió, però el vam convidar, va acceptar i al final li vam acabar donant una guitarra. Crec que el públic s’ho va passar bé, però ell encara més.

I qui vagi al Tívoli s’endurà cap sorpresa? És un bon moment per fer alguns canvis, sí. Tenim tres idees. Estrenar

recuperar un clàssic que en aquesta gira encara no ha sonat, i no descartem alguna cosa més.

L’any que ve farà deu anys que vau publicar el primer disc, Castafiore Cabaret. Preparareu res especial per celebrar-ho? Ostres! No hi havia caigut. És una època molt maca. I tot i que ja no toquem cap cançó d’aquells anys, potser serà un bon moment perquè algunes tornin a treure el cap. o potser serien les que tindrien més números.