Dos amics de tota la vida comparteixen habitació a Begin the Beguine, l’angoixant obra de John Cassavetes que arriba al Teatre Lliure.
L’ÚLTIM TEXT ESCRIT PER JOHN CASSAVETES ES TRANSFORMA EN UNA CLAUSTROFÒBICA PEÇA TEATRAL DE LA MÀ DE JAN LAUWERS
Coneixeu Husbands, aquella extraordinària pel·lícula de John Cassavetes que ell mateix va protagonitzar al costat de Ben Gazzara i Peter Falk l’any 1970, i en què tots tres interpretaven un trio d’amics de tota la vida enfrontats a la mort sobtada d’un quart integrant del grup? Rebuda al seu dia amb la radical divisió d’opinions que acostuma a acompanyar sempre qualsevol proposta que tingui la gosadia de trencar esquemes, Husbands és sens dubte un dels cims d’aquest creador cinematogràfic del qual es podria dir que es va inventar el cinema independent nord-americà quan encara ningú no parlava de cinema independent, cap a final de la dècada dels cinquanta.
I el record de Husbands (que també ha estat adaptada al teatre pel geni d’Ivo van Hove) s’escola alhora en forma de fotografia al muntatge escènic que Jan Lauwers ha dirigit tot partint d’un text que Cassavetes va escriure perquè el protagonitzessin els mateixos Gazzara i Falk que havien coprotagonitzat amb ell la pel·lícula, i que sempre van ser dos grans amics seus. Un text que mai abans no havia estat filmat o representat, fins que Jan Lauwers –un dels creadors més innovadors i de més talent de l’escena belga contemporània, si vau veure
Isabella’s Room, hi estareu d’acord– va decidir donar-li forma escènica.
Cole Porter reinterpretat
Els bons coneixedors dels grans estàndards de la música popular nord-americana ja haureu reconegut en el títol de l’obra el d’aquell cèlebre tema compost pel gran Porter. Però la partitura de Cole no ens porta aquest cop a un d’aquells elegants salons en què Ginger i Fred ballaven les seves melodies, sinó a un força espai més angoixant: un apartament que disposaria de bones vistes del mar si no fos perquè els seus ocupants –dos amics de tota la vida– han decidit cobrir del tot les finestres.
I tanta negació del món exterior no fa preveure res de bo. Gito i Morris semblen ficats en un carrer sense sortida en què, un cop més, l’eros i el tànatos conviuen i alhora lluiten entre si. I a falta de Falk i Cazzara, Lauwers ha deixat aquests personatges en mans de Gonzalo Cunill i Juan Navarro, dos actors ben acostumats a viure experiències interpretatives extremes de la mà dels nostres creadors teatrals més agosarats.
Tornant als seus personatges: Gito (que només vol sexe) i Morris (que vol una mica d’amor) han buscat la companyia de dues prostitutes disposades a compartir amb ells aquest espai una mica angoixant: un espai situat al límit entre la vida i la mort.