El DJ barceloní Guille Milkyway revela els temes del nou disc de La Casa Azul, La gran esfera, demà a la sala Apolo.
GUILLE MILKYWAY DESCOBREIX EN DIRECTE EL NOU DISC DE LA CASA AZUL A LA SALA APOLO
L’any 2016 Guille Milkyway publicava Podría ser peor, primer single del que havia de ser el nou treball d’estudi de La Casa Azul. Dos anys després, sembla que, ara sí que sí, està punt de veure la llum La gran esfera, àlbum de què revelarà més detalls en el concert que ofereix demà a la nit.
Aventures virtuals
Hi trobem diversos referents. The Monkees van ser una banda creada expressament per protagonitzar una sèrie de televisió homònima. Boney M va ser un projecte ideat pel productor alemany Frank Farian, el mateix que es va treure de la màniga els vilipendiats Milli Vanilli.
Més recentment, el cantant de Blur, Damon Albarn, i el dissenyador i dibuixant Jamie Hewlett van donar forma als virtuals Gorillaz. I, en els seus inicis, La Casa Azul també era l’aventura virtual amb què el músic, productor i DJ Guille Milkyway exposava el seu imbatible catàleg de melodies pop.
El so de Phil Spector, el soul ensucrat de les girl groups de la Motown, els Carpenters, l’ELO… L’univers creatiu de Milkyway es nodria de les millors expressions en la història del pop. Referències que, embellides amb pinzellades d’electrònica, modelarien el so de La Casa Azul.
Un projecte que en els seus inicis Milkyway va presentar en societat a través d’un dibuix, que amb el temps va prendre vida a través de David, Virginia, Sergio, Clara i Óscar, cinc actors que posaven cara als temes del projecte en els videoclips i també en les seves aparicions a televisió. En directe, aquí sí, era el músic i productor qui revivia un cançoner sobrat de tornades rodones.
L’esclat de la revolució
Després de diverses maquetes i EPs que el van situar com el secret de domini públic de l’escena independent, Milkyway es va estrenar de llarg amb La Casa Azul amb Tan simple como el amor (2003). Va ser un disc que va aplegar un munt d’elogis, però no tants com el posterior, La revolución sexual (2007), que s’ha convertit en un títol imprescindible en l’evolució del nostre pop. L’obra fonogràfica de La Casa Azul es completa, fins avui, amb el disc de versions La nueva Yma Sumac (lo que nos dejó la revolución) (2009) i el novament notable La Polinesia Meridional (2011).
Juntament amb obligatoris del seu repertori com Superguay, La revolución sexual, Todas tus amigas, Los chicos
hoy saltarán a la pista o Cerca de Shibuya; en el seu concert de demà a la sala Apolo Guille Milkyway començarà a desvelar els temes que conformaran el seu pròxim elapé, La gran esfera, disc de què ja va donar a conèixer el single
Podría ser peor, tema marca de la casa que amaga les millors essències del pop.
LA CASA AZUL
ESTIL: POP. APOLO. NOU DE LA RAMBLA, 113. PARAL·LEL (L2, L3). DISSABTE 20, A LES 21H. PREU: ENTRADES EXHAURIDES.