La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987 vol donar veu, trenta anys després, a les víctimes de l’atemptat que va trasbalsar la ciutat.
LA FABRA I COATS, A SANT ANDREU, RECORDA L’ATEMPTAT D’HIPERCOR I DONA VEU A LES SEVES VÍCTIMES
Passaven vuit minuts de les 4 de la tarda quan un cotxe bomba va explotar a la primera planta del pàrquing dels magatzems Hipercor de Sant Andreu. Era el 19 de juny del 1987, una data que quedarà per sempre més en la memòria com la del dia en què la banda terrorista ETA va cometre el primer “atemptat indiscriminat contra la població civil”, tal com explica Francesc Valls, periodista i comissari de la mostra La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987, que es pot visitar a la Fabra i Coats de Sant Andreu. Un espai que ha estat escollit intencionadament, a manera d’homenatge al barri que va patir la cruenta acció.
Context documentat
La tesi de la mostra és simple: explicar com va ser l’atemptat i donar veu a les víctimes. El recorregut expositiu, sempre amb un solemne color negre de fons, comença donant-nos pinzellades del context social i polític del moment.
S’acabava de desarticular el comando Madrid i ETA va concentrar-se en Catalunya. Uns dies abans havia atemptat a la refineria d’Enpetrol a Tarragona, on va crear una explosió que va provocar la fugida de 20.000 persones. I Barcelona, que ja tenia la publicitat dels Jocs Olímpics, era un objectiu. “Van voler sacsejar Barcelona perquè estava en el punt de mira internacional. Era una ocasió per guanyar notorietat amb les seves reivindicacions”, diu Valls.
La bomba d’Hipercor va segar la vida de 21 persones i en va deixar 46 de ferides. La resposta no es va fer esperar: una manifestació a Sant Andreu dos dies després va reunir 70.000 persones, i unes 500.000 van congregar-se al passeig de Gràcia el 22 de juny per condemnar l’atemptat. Aquests esdeveniments, així com les reaccions que va provocar en l’entorn polític basc i a la resta d’Espanya, s’expliquen a la mostra des del relat periodístic, a partir de notícies i articles d’opinió publicats a la premsa, i des del relat judicial, amb les sentències que narren els esdeveniments del dia i les condemnes als responsables.
El discurs de les víctimes
Però, si hi ha un relat realment colpidor, és el de les diverses històries personals de les víctimes, la gent que ho va viure en primera persona o els fa- miliars directes, i del “via crucis que han patit pel reconeixement dels seus drets, en el cas que hagin estat recone-
guts”, comenta el comissari. Són històries com la de Xavier Valls, que va perdre el pare en l’atemptat i explica com la seva mare va enviar telegrames de condol a l’alcalde Pasqual Maragall i al president Jordi Pujol per l’atemptat que havia patit Barcelona. Ella, com la resta de víctimes d’Hipercor, no havia rebut cap trucada de les administracions preocupant-se per com es trobaven. Després d’aquest gest, les institucions els van rebre. O la història de Jordi Morales, que va perdre els pares quan tenia set anys, i que explica com en l’acte del 30è aniversari de l’atemptat al Parlament el van fer seure a la quarta fila (les tres primeres estaven reservades als polítics). Una clara metàfora de com les víctimes senten que, al llarg d’aquests anys, els han donat l’esquena.
I és que la mostra també vol evidenciar aquesta separació entre poder i víctimes, exemplificant “aquest doble discurs que tenen les administracions que, d’una banda, compadeixen molt les víctimes i, d’una altra, posen traves per reconèixer els seus drets”, diu Valls.
Ara, trenta anys després, per fi podem veure a l’Hipercor una placa en honor a les víctimes de l’atemptat. A poc a poc, anem recuperant la memòria.
LA FERIDA D’HIPERCOR. BARCELONA 1987
MUHBA A FABRA I COATS. C/ SANT ADRIÀ, 20. DATA: FINS A L’11 DE MARÇ. DE DT. A DV., DE 12 A 20H; DS., DE 12 A 20H; DG., D’11 A 15H.
• PREU: GRATUÏT. Ajuntament. barcelona.cat/museuhistoria