Sense notícies del rei
LUCRECIA MARTEL SIGNA UNA MAGISTRAL AL·LEGORIA SOBRE ELS ABSURDS DE L’EXISTÈNCIA PROTAGONITZADA PER UN GRAN DANIEL GIMÉNEZ CACHO
Després d’una llarga absència, la cineasta Lucrecia Martel torna a les sales de cinema, i ho fa abandonant les històries pròpies en escenaris contemporanis i adaptant lliurement –de fet, molt lliurement– una novel·la d’Antonio di Benedetto ambientada a la colònia espanyola d’Asunción, al Para- guai, durant el segle XVII. El resultat és, com era d’esperar, una obra personal que es gaudeix com una veritable experiència immersiva i que ens porta a reflexionar d’una manera gens òbvia sobre temes diversos com el sentit de l’existència, els desitjos permanentment frustrats, les imposicions socials i el sentit de l’honor, així com també sobre el colonialisme i el racisme.
De Godot a Kurtz
Daniel Giménez Cacho es llueix interpretant don Diego de Zama, un oficial espanyol que espera una autorització reial per traslladar-se a una zona menys inhòspita. Com si fos un personatge d’una comèdia de l’absurd de Samuel Beckett o Eugène Ionesco, Diego de Zama espera i espera, mentre executa amb diligència totes les tasques que li encomanen. Quan s’adona per fi que ho ha perdut tot, decideix fer una expedició amb uns soldats a la recerca d’un bandit anomenat Vicuña. L’home que espera infructuosament Godot emprèn sobtadament un viatge digne d’El
cor de les tenebres.
Martel filma aquesta singular odissea com una peripècia màgica i deliciosament estrafolària. La bella fotografia de Rui Poças i la banda sonora, plena d’anacronismes i sorolls d’animals, contribueixen a crear el to de faula que té tota la pel·lícula.
El sentit de la vida
Darrere d’aquesta crònica de desventures vitals s’amaga una lúcida reflexió al voltant de la identitat. Zama és un desconegut per a ell mateix, que ha viscut d’acord amb un sistema de valors imposat. La política colonial que pren la terra als na- tius té la seva equivalència en el vassallatge que la Corona imposa al seu subordinat. Martel ho filma amb un distanciament irònic digne de Bertolt Brecht que pot recordar altres autors tan personals com Albert Serra. El film està travessat per un peculiar sentit de l’humor i també per un to inquietant i fantasmagòric que entronca amb l’esperit libèrrim del cinema de les avantguardes.
Zama és un film misteriosament captivador. Tan misteriós i tan captivador com ho és el veritable sentit de l’existència humana.
ZAMA
DIR.: LUCRECIA MARTEL. GÈNERE: DRAMA. INT.: DANIEL GIMÉNEZ CACHO, MATHEUS NACHTERGAELE, JUAN MINUJÍN, LOLA DUEÑAS, RAFAEL SPREGELBURD, DANIEL VERONESE, VANDO VILLAMIL. PAÍS: ARGENTINA. ANY: 2017. DUR.: 115 MINUTS.