La prosperitat a canvi d’un crim
VICKY PEÑA, CARREGADA DE DINERS I DE RANCOR I ENVOLTADA DE TITELLES, ES TRANSFORMA EN LA VENJATIVA PROTAGONISTA D’UNA DE LES MÉS CRUELS COMÈDIES DE FRIEDRICH DÜRRENMATT
Avís: si teniu criatures petites, ja coneixeu la bona feina que la companyia Farrés Brothers & Cia. i els seus titelles han fet en el terreny del teatre familiar. Però, si heu pensat a anar tots plegats a veure aquest espectacle, val més que aneu buscant un cangur. Això, amb el benentès que no vulgueu que els vostres fills s’hagin d’enfrontar (tot arribarà, ningú no se n’escapa) a la cara més mesquina de l’espècie humana. I és que, per molt humor negre negríssim que posis al tema, per molta música que posis a l’escenari (de fet, aquest mateix text va donar ja lloc al musical
creat per Kander i Ebb, els compositors de i
i per molt simpàtiques que puguin resultar-nos els titelles dels Farrés, aquesta obra de l’autor de
i no convida a l’optimisme. acostumada a treure partit teatral de tota mena de trastos ens venen a recordar que els personatges de Dürrenmatt es poden convertir en marionetes de la seva pròpia cobdícia, quan algú els fa una oferta d’aquelles tan èticament reprovables com irresistiblement temptadores.
D’altra banda, qui pot dir que no a una actriu tan potent com ara Vicky Peña? La Vicky se’ns presenta aquesta vegada lluint una cama de fusta i una mà de marbre. Evidentment, la
LA VISITA DE LA VELLA DAMA
vida no ha estat generosa amb el seu personatge, la Clara.
Tot i que, segons com es miri, la vida sí que ha estat infinitament generosa amb ella, perquè la Clara s’ha transformat en la dona més rica del món. Tot i això, ni els milions acumulats han pogut treure-li l’espina (més aviat, l’estaca) que porta clavada al cor des dels dies de la seva primera joventut, i que reclama d’ella una venjança d’aquelles que fan història.
La vella dama ha tornat al poble que la va veure néixer (un poble que està en hores ben baixes) a la recerca de la venjança. I a través d’aquesta, Dürrenmatt ens obliga a preguntar-nos fins on podríem arribar en una situació similar: de vegades, val més ser un titella i no fer-se segons quines preguntes.