Els déus no entenen de fronteres
LA DRAMÀTICA ODISSEA DE L’EMIGRACIÓ ES TRANSFORMA EN UNA GRAN ÒPERA CIRCENSE DIRIGIDA PER FABRICE MURGIA, UN DELS NOMS MÉS PRESTIGIOSOS DE LA NOVA ESCENA BELGA
Ha visitat tres vegades el Temporada Alta, però encara no havíem tingut el gust de rebre’l a Barcelona. Prepareu-vos per acollir-lo com cal: d’aquí a pocs dies tindrem ocasió de veure dos espectacles dirigits per Fabrice Murgia, que es va convertir en de l’escena belga quan, ara fa nou anys (llavors ell en tenia vinti-sis), va estrenar Le chagrin des ogres, una notable obra la versió castellana de la qual presenta al Lliure de Gràcia d’aquí a uns pocs dies. Però, de moment, toca comprovar com es mou Murgia com a director d’una proposta no escrita per a ell que, a més de jugar amb el teatre i la imatge videogràfica, l’obliga a fer equilibris amb el circ i amb l’òpera.
Tots els recursos són pocs quan es tracta de visualitzar el drama de l’emigració. Quan es tracta de fer que l’espectador s’apropi a una experiència que obliga a posar-se en marxa, deixar enrere el teu paisatge vital i emprendre el camí cap a nous territoris, sense saber ni si arribaràs a trepitjar-los mai, ni si seràs ben rebut en cas que hi arribis. I de vegades, no queda altre remei que emprendre el camí de tornada, cosa que converteix el viatge en una doble frustració.
DARAL SHAGA
Aquesta tanca no es pot saltar
Aquí teniu un escriptor guardonat amb el Goncourt ( Laurent Gaude), un prestigiós compositor acostumat a barrejar el jazz amb la música barroca ( Kris Defoort) i un antic trapezista que ha renovat el circ belga contemporani ( Philippe de Coen). Tots tres, amb Murgia, es van proposar crear un gran espectacle que fes visibles les acrobàcies que cal afrontar si et vols saltar les barreres naturals o artificials darrere de les quals s’amaga el paradís.
A la proposta, tant podrem sentir-nos davant la tanca de Melilla com davant la frontera de Tijuana o el mar que envolta Lampedusa. Posats a especular, els creadors s’imaginen l’existència d’un déu sense religió al servei dels emigrants. Però no oculten que, sovint, no se sap on para.