Constructors d’iglús per un dia
LES CASETES TÍPIQUES DELS INUITS S’HAN POPULARITZAT ALS PIRINEUS GRÀCIES A L’ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE OHMAMIGLÚ, QUE ORGANITZA CLASSES DE QUATRE A SIS HORES ELS DISSABTES
A imatge i semblança dels inuits –els petits pobles nòmades de les regions àrtiques–, la construcció d’un iglú ha arribat fins a les comarques pirinenques. Es tracta d’una caseta o refugi en forma de mitja lluna que, construïda únicament amb neu, dona l’opció de refugiar-se de les tempestes i passar l’hivern.
Protegits del vent
Sembla impossible, però és cert. I és que el poder calorífic dels iglús no deixa indiferent a ningú. El fet de romandre a l’interior d’un habitacle d’aquestes característiques fa que la temperatura no baixi per sota dels zero graus. La situació a l’aixopluc del vent, juntament amb la calor corporal, ens permet combatre la climatologia extrema.
A més, la neu a l’interior bloqueja el fred i atrapa l’escalfor del cos. Un aïllament que arriba gràcies a la construcció amb neu comprimida, que ajuda igualment a deixar el fred arran de terra. De fet, els esquimals aixequen les seves casetes amb més d’un nivell i dormen a les parts més altes d’aquestes. Cal dir que fins i tot incorporen una foguera per incrementar la temperatura ambient interior. I per estrany que sembli, el gel no s’arriba a fondre, a causa de la inclemència de la temperatura a l’exterior.
La construcció d’iglús
Les petites i sòlides aldees blanques ja es poden construir a aquestes latituds. De la mà d’Ohmamiglú, l’Associació de Constructors d’Iglús de Catalunya promou la construcció popular i l’aprofitament dels iglús com una activitat hivernal popular, senzilla, ecològica i austera. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que desenvolupa i ensenya les tasques al voltant de la construcció d’aquests, incloent-hi la pernoctació. Pau Valls, fundador de l’associació, explica que “l’elaboració de les casetes dels inuits és més senzilla del que sembla”. És per això que l’entitat organitza, cada dissabte, matinals de pràctiques als voltants d’estacions d’esquí dels Pirineus i Prepirineus. “La neu que es fa servir és premsada, amb els peus o amb la màquina trepitjaneu de les pistes d’esquí. I els blocs es treuen amb l’ajut d’una pala i es tallen amb una serra”, afegeix.
Les classes duren entre quatre i sis hores i els alumnes hi aprenen a fer el seu propi iglú: una caseta blanca, orientada a l’aixopluc del vent, amb una sola porta d’entrada i una obertura al sostre per assegurar la ventilació. “Els alumnes aprenen a col·locar les peces de neu ben encaixades les unes amb les altres per evitar que es pleguin com un joc de cartes”, prossegueix en Pau.
La construcció d’iglús
Cal dir que un iglú ben muntat pot aguantar fins i tot la caiguda d’una allau de neu. “Si ha nevat abans de la classe pràctica, cal retirar la primera capa de neu fins a aconseguir que la de sota tingui més consistència”, explica Valls. “El que està comprovat és que els alumnes arriben a construir el seu propi iglú en tan sols un dissabte al matí”, conclou l’expresident i formador d’Ohmamiglú.
Les matinals de pràctiques tenen lloc en estacions com la Molina, Vall de Núria, Ordino, Puymorens, Port del Comte… Una distracció que cada setmana fa les delícies d’escoltes, centres cívics i famílies amb nens i nenes petits.
A més, l’activitat no es paga; els alumnes tan sols participen en les despeses de la formació. Els futurs constructors d’iglús només han d’anar-hi motivats i portar un calçat adequat per a la confecció de la caseta blanca. Una activitat que conclou amb un aperitiu final i beguda calenta per als assistents.
L’ASSOCIACIÓ DE CONSTRUCTORS D’IGLÚS DE CATALUNYA PROMOU LA CONSTRUCCIÓ POPULAR I L’APROFITAMENT DELS IGLÚS COM UNA ACTIVITAT SENZILLA I ECOLÒGICA