PANTALLES
J.K. SIMMONS BRILLA A COUNTERPART, UN THRILLER D’ESPIES AMB UNIVERSOS PARAL·LELS QUE S’HA CONVERTIT EN LA PRIMERA SORPRESA SERIÈFILA DEL 2018. ES POT VEURE A HBO
El món està dividit en dos universos en la nova sèrie d’espies Counterpart, que recorda ficcions com Fringe, The Americans i Breaking Bad.
Peces blanques i peces negres damunt del tauler. Fitxes rodones que es desplacen intentant guanyar-se terreny mútuament. Al darrere, dos jugadors que intenten trobar la manera de vèncer l’adversari. Amb aquesta metàfora, que es fa servir tant a l’opening de la sèrie com, de manera literal, en les partides que juguen de forma recurrent dos personatges, Counterpart estableix clarament que la seva és la història d’una dualitat, de la coexistència de dues identitats que lluiten per dominar-se l’una a l’altra. Començant pel protagonista, un funcionari que treballa en una agència de les Nacions Unides on té una feina repetitiva i meticulosa. És l’individu menys atractiu possible per protagonitzar una sèrie perquè, tal com no es cansen de dir durant els dos primers episodis, no és ningú i no compta per a res. És una peça més d’un engranatge que no només no sap com funciona, sinó que ni tan sols sap per a què serveix. El que fa en el dia a dia no podia ser més burocràtic. Howard Silk és, ras i curt, un zero a l’esquerra. Però Walter White també ho era i va ser el protagonista de
Breaking Bad, una de les sèries més apassionants que ha donat la televisió recent.
Descobrint la veritat Encara que Howard Silk desitja canviar de vida, no troba cap escletxa per fer-ho. La possibilitat d’un ascens li és negat al primer episodi (com a House of Cards) malgrat els anys dedicats a l’agència. Però tot canvia quan els seus caps es veuen obligats a fer-lo partícip dels moviments que hi ha a les plantes superiors. És així com descobreix la veritat que molt pocs saben: que el món està dividit en dos universos i que l’agència es dedica a controlar la porta d’entrada i sortida que els separa. I així, Counterpart uneix la ciència-ficció de mons paral·lels de Fringe amb les trames d’espionatge de The Americans. I fa aparèixer un element clau: l’altre Howard Silk.
Espectacular J.K. Simmons L’altre Howard Silk no té, aparentment, res a veure amb el Howard Silk que presenta la sèrie. Si el primer és un home insegur que no pinta res, el segon té un alt càrrec a l’agència de l’altre món i exhibeix una confiança descomunal en si mateix. Si les diferències entre les dues versions són tan clares és per la feina magnífica que fa J.K. Simmons treballant totes dues personalitats. L’actor, que no és nou a la televisió (justament, el seu primer gran paper va ser a la sèrie
Oz), aconsegueix distingir-los fins i tot sense línies de diàleg, i veure’l en acció és un espectacle per si sol. Les millors escenes de Counterpart són les que tenen els dos Howard conversant del seu passat comú, ja que és aquí on la sèrie pot explorar el tema de les oportunitats perdudes i els atzars de la vida que ens porten per camins tan diferents. Encara que sembli que el primer Howard s’hagi de convertir en el segon, amb més èxit en l’àrea professional, el guió prefereix situar-los com a iguals i buscar el conflicte entre tots dos, com si Walter White se les hagués amb Heisenberg. De la mateixa manera, explora un duel similar entre els dos universos a què pertanyen. I tot plegat amb girs de guió, escenes d’acció i secundaris enigmàtics. Haurem de seguir la sèrie, disponible a HBO, per saber qui guanya la partida.