Paisatge blanc per al corb negre
BARÓ D’EVEL ES POSA A BUSCAR EMOCIONS ESSENCIALS EN PARELLA EN LA INTIMITAT D’UN CIRC PLE D’ABSURDS I EN COMPANYIA D’UN ANIMALOT
Que les convulses i lamentables circumstàncies (malament rai, quan les coses es porten així) que han conduït a la dimissió del seu director artístic no ens ho facin oblidar: el Lliure inaugura, aquests dies, la nova temporada. I l’última temporada dissenyada per Lluís Pasqual promet ser una molt bona temporada, fins i tot encara que per culpa de l’enrenou s’hagi quedat sense un dels seus espectacles estrella (el Lorca dirigit pel mateix Pasqual).
I, per donar el tret de sortida, el Lliure obre les portes, després de la presència fugaç a l’últim Grec –tres funcions que van servir com a escalfament, però que ja van deixar constància de l’originalitat i l’atractiu de la proposta–, al nou muntatge de Baró d’Evel, que, com sabeu molt bé si us agrada una mica el món del circ, és aquesta companyia mig francesa (per la part que li toca a la Camille) i mig catalana (pel que fa a aquest Blaï que s’ha criat a la pista, perquè és el fill de Tortell Poltrona) a la qual sempre li ha agradat omplir les carpes i els envelats amb imatges oníriques per les quals es passegen cavalls al trot i aus del plomatge més variat: recordeu Bèsties o Le sort du dedans. DE I AMB CAMILLE DECOURTYE I BLAÏ MATEU TRIAS. BARÓ D’EVEL. LLOC: TEATRE LLIURE GRÀCIA. MONTSENY, 47. METRO: FONTANA (L3). TEL.: 932 387 625. DATA: DEL 27/9 FINS AL 1 4/10. HORARI: DJ. I DV., 20.30H; DS., 19H; DG., 18H. PREU: 15-29€. 15% DE DTE. Teatrelliure.com
•
Però, a la recerca de l’essencialitat, no s’han oblidat dels seus amics alats: el corb Gus acaba tenint tant de protagonisme com ells mateixos dins d’un espectacle que tampoc acaba sent tan blanc (fins aquí puc parlar). Però que resulta veritablement inclassificable, perquè ningú que l’ha vist pot explicar exactament de què va, encara que tothom sembla haver-s’ho passat molt bé veient-lo.
De fet, tampoc quan la Camille i en Blaï intenten explicar alguna cosa a l’escenari entrevistant-se l’un a l’altre se’n surten; articular paraules amb cert sentit no és el seu fort. I, malgrat tot, deixen molt clara la complicitat que existeix entre tots dos, mentre busquen la manera de desfer un nus impossible de cables i més cables (un malson que tots hem patit) i les coses comencen a posar-se negres.
A AQUESTA COMPANYIA MIG FRANCESA I MIG CATALANA SEMPRE LI HA AGRADAT OMPLIR LES CARPES I ELS ENVELATS AMB IMATGES ONÍRIQUES