EL TEXT DE L’OBRA L’HAN INTERPRETAT ACTORS COM ANTHONY HOPKINS, ANTHONY PERKINS I RICHARD BURTON

En els personatges de l’obra, al llindar de la cinquantena, hi reconeixerem trets de tot el teatre de l’autora.

Qui hagi seguit, al llarg de les dues darreres dècades, la brillant trajectòria de l’autora de V.O.S. (Versió original subtitulada), Germanes, Last Chance Boulevard sap que el teatre de Carol López sempre ha tingut molt de bilingüe crònica generacional urbana construïda amb un grapat d’amics/intèrprets que pertanyen a la mateixa generació. Una crònica generacional i una complicitat amb un mateix equip que la mateixa Carol reconeixia com un xic deutora –en algunes obres, les picades d’ullet són més que evidents– d’aquell cinema de Woody Allen pel qual professava una oberta

oadmiració... Com a mínim, quan encara no era pecat declarar-se admirador del vell amic Woody. Doncs la generació de la Carol i els seus companys ja ha arribat a la cinquantena i veu de prop les orelles al llop del mig segle. I això fa pensar molt. pertànyer al grup dels baby boomers

entendrà del tot les frustracions

d’aquests personatges. D’altra banda, no gaire (potser gens?) diferents de les que van experimentar els seus pares... o de les que experimenten ara mateix els seus propis fills. On han anat a parar, tots aquells plantejaments vitals que quan et pensaves que t’havies de menjar el món semblaven irrenunciables? Però tampoc no es tracta d’enfonsar-se en la misèria i llepar-se les ferides.

Els sis de la López fa massa temps que no es diuen a si mateixos ni a les persones més properes com viuen el seu particular estat de la nació íntima. Però encara estan a temps de gaudir d’una segona (o enèsima) oportunitat. De fer un reset ,sino total, com a mínim prou contundent. O, fins i tot, d’assumir amb tranquillitzadora lucidesa allò que fins ara no assumien amb ràbia. El que és segur és que, a aquest sextet, li ha arribat el moment de preguntar-se si això que viu té alguna cosa a veure amb allò que volia viure.