L’esperança negra
DENISE DUNCAN FA QUE EL LLEGENDARI BOXEJADOR AFROAMERICÀ JACK JOHNSON TORNI A PUJAR AL RING ON EL RACISME VA QUEDAR SERIOSAMENT NOQUEJAT
Increïble, senyores i senyors! Avui, 26 de desembre del 1908 ,a l’Stadium de la ciutat de Sydney, i per primer cop a la història de la boxa, un home negre i fill d’esclaus acaba de guanyar el campionat mundial dels pesos pesants! Ara el que toca és buscar un boxejador blanc capaç de retornar a la seva raça l’orgull ferit. I, d’aquesta recerca, i de les reaccions sovint enfurismades que va despertar la victòria d’un Jack Johnson que, a sobre, tenia el desvergonyiment de conviure amb una dona blanca i mantenir relacions amb unes quantes més, en parlava l’obra teatral de Howard Sackler The Great White Hope, que l’any 1969 va guanyar el Pulitzer i també el Tony. I que, un any més tard, Martin Ritt va transformar en una pel·lícula filmada parcialment a la mateixa ciutat de Barcelona on ara Johnson torna amb l’autora Denise Duncan, exhibint aquells aires un punt fatxenda que també formaven part de la seva personalitat peculiar.
TOMBA’L! SACSEJA’L! MATA’L!
Tal com recorda Budd Schulberg a la novel·la Més dura serà la caiguda –Bogart en va protagonitzar l’adaptació al cinema–, aquestes exclamacions que el públic llança al ring, engrescat pels cops de puny, donen constància de l’atracció subconscient que provoca ser testimoni d’una violenta tragèdia. I “el sadisme i la crueltat” als quals es referia Schulberg també es poden convertir, en casos com el dels combats de Johnson, en una via per exterioritzar l’odi racial latent. Tot això vol reflectir Duncan sense oblidar tampoc que, més enllà del ring, Johnson era l’home que va obrir un club nocturn a Harlem destinat a convertir-se –ja en altres mans– en el mític Cotton Club de Nova York. Un cabaret on sona la música de Marco Mezquida és un lloc ideal perquè, amb l’elegància que el caracteritzava –Johnson es gastava veritables fortunes en el vestuari i en les joies i les pells que regalava a les seves amants–, s’enfronti amb els fantasmes del passat. Tres cabareteres l’ajudaran a fer memòria.
AUTORA RESIDENT A LA SALA BECKETT, DENISE DUNCAN ACONSEGUEIX ESTRENAR L’OBRA QUE LA COVID-19 HAVIA DEIXAT FORA DE COMBAT