Vint anys de la Vila Casas
LA FUNDACIÓ VILA CASAS CELEBRA EL SEU ANIVERSARI I PRESENTA DUES NOVES MOSTRES AL MUSEU CAN FRAMIS, UNA D’ELLES CENTRADA EN L’EXPERIÈNCIA DEL CONFINAMENT
Diu Àlex Susanna, director d’Art de la Fundació Vila Casas, que “fa vint anys que piquem pedra” per fer difusió de l’art modern i, sobretot, contemporani català. Per això, ara toca celebrar-ho i ho fan, d’entrada, amb una catalogació exhaustiva de totes les seves col·leccions de pintura, escultura i fotografia, construïdes gràcies a la passió artística d’Antoni Vila Casas, a qui, segons Susanna, “li agrada més el qualificatiu de col·leccionista que el de mecenes”. Aquest registre s’ha traduït en tres catàlegs i un llibre molt personal sobre la història de la Fundació, titulat Tot girant fulls d’un àlbum, que ha escrit Glòria Bosch, que en va ser directora d’Art.
UNA TRAJECTÒRIA
Aquestes dues dècades, la Fundació
ha programat, als seus museus de Barcelona, Torroella de Montgrí i Palafrugell, exposicions destinades a recuperar trajectòries d’artistes oblidats, i també ha apostat per la creació contemporània a través de premis i mostres temporals. Precisament, al Museu Can Framis acaben d’inaugurar-ne una dedicada al gironí Jordi Martoranno, guanyador del Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas 2019, integrada per una vintena de peces fetes principalment amb oli sobre tela de lli i amb tinta xinesa sobre paper Ukiyo-e.
PRIVILEGIATS, TOT I LA PANDÈMIA
Aquest vintè aniversari tampoc no s’ha pogut escapar de la pandèmia, tot i que, segons afirma Susanna, “ens podem considerar uns privilegiats, perquè hem pogut tirar endavant la programació prevista”. Als Espais Volart hi han inaugurat mostres dedicades a Jesús de Vilallonga, Pere Noguera, Àngel Ferrant i Xavier Vidal de Llobatera, que podeu visitar fins al 20 de desembre. “I als dos museus de l’Empordà, les exposicions estiuenques han superat rècords de visitants”, afegeix. Abans, durant els mesos de confinament estricte, se’ls va ocórrer “sondejar el món artístic català” per saber com estava afectant la situació els artistes i els seus processos creatius. “Els vam demanar un text on ho expliquessin i una imatge que per a ells tingués relació amb el confinament”, diu Susanna. Van aconseguir un centenar de càpsules, que es van anar pujant al seu web, i que van tenir una gran acollida entre el públic. “Posteriorment, ens vam adonar que el projecte tenia un gran potencial i vam decidir transformar-lo en una exposició. Una mostra que configura un dietari artístic del confinament, del primer dia fins a l’últim, i que també és una radiografia singular del panorama artístic català”, apunta el director. A Càpsules de confinament: art i pandèmia a Catalunya, també al Museu Can Framis, hi trobareu peces creades per artistes de diverses generacions, com Carlos Pazos, Eulàlia Valldosera, Àngels Ribé, Ignasi Aballí i Yago Hortal, entre d’altres, que han treballat amb suports i llenguatges diferents dels habituals. El confinament és una experiència que tots hem compartit, per això, aquesta mostra acaba esdevenint, com diu Susanna, “un espai on escoltar-nos i retrobarnos a nosaltres mateixos”.