Un afer d’estat

ALBERTO RODRÍGUEZ FA DE LA HISTÒRIA DE PAESA I ROLDÁN UNA DE LES MILLORS PEL·LÍCULES ESPANYOLES DE L’ANY

Francisco Paesa (Eduard Fernández) és una figura controvertida amb moltes cares. co Paesa, l’home de les mil cares del títol del film.

D’aquella pols

qual està narrada la història no sigui ni el de Paesa ni el de Roldán, sinó el del personatge que interpreta un José Coronado en el vessant més canalla. Però no és l’únic que es llueix: Eduard Fernández, en un dels seus habituals exercicis de contenció, torna a demostrar que és el millor actor d’aquest país; i la sorpresa arriba per part d’un extraordinari Carlos Santos que compon un Roldán memorable. Aquest encreuament entre Scorsese, Atrápame si puedes de Steven Spielberg i David Fincher no és només una de les millors pellícules espanyoles de l’any, sinó també un film necessari per comprendre part de la història recent d’un país que ja fa quaranta anys que està en transició, i, sobretot, que d’aquella pols ve aquest fang.

EL HOMBRE DE LAS MIL CARAS