Vagabundejant pels escenaris
JUST QUAN ESTÀ PUNT DE CELEBRAR EL SEU QUARANTÈ ANIVERSARI, LA ZARANDA ES POSA A MENDICAR AL TEATRE ROMEA, REIVINDICANT COM SEMPRE EL TEATRE MÉS COMPROMÈS
Una mensualitat. Tal com ve a dir La Zaranda, això és el que marca la diferència entre ells i nosaltres. Entre els que, quan arriba la nit i comença a fer fresca, busquen aixopluc en un portal, un caixer automàtic o algun dels espais públics que obren les vint-i-quatre hores del dia, i els que busquem aixopluc a casa nostra. El cas és que, fins i tot quan els veiem, acaben esdevenint invisibles. Potser –això també ho diu La Zaranda, però resulta tan obvi que no fa falta que ens ho digui ningú– perquè la seva presència i la seva misèria interpel·len les nostres falses seguretats i ens recorden que ningú no té assegurat res per sempre.
En qualsevol cas, si hi ha una companyia entossudida a fer visible allò que el món condemna a la invisibilitat, aquesta és La Zaranda. Des de fa quatre dècades, defensa la seva insubornable manera de fer teatre situada més enllà de modes conjunturals. I el cert és que aquesta integritat numantina li ha funcionat més que bé: La Zaranda s’ha con- vertit en una d’aquelles formacions acostumades a recalar en tots els grans festivals internacionals i a fer extenses gires mundials.
La inestabilitat reivindicada
Potser per això, aquella companyia que als seus inicis es feia dir Teatro Inestable de Andalucía la Baja ara es fa dir Teatro Inestable de Ninguna Parte. Al cap i a la fi, un dels seus objectius és fer un teatre en què les arrels tradicionals es posin sempre al ser-
AHORA TODO ES NOCHE
D’EUSEBIO CALONGE. DIR.: PACO DE LA ZARANDA. CIA. LA ZARANDA. INT.: EUSEBIO CALONGE, PACO DE LA ZARANDA, EDUARDO MARTÍNEZ. LLOC: TEATRE ROMEA. HOSPITAL, 51. M: LICEU (L3). TEL. 933 015 504. DATA: FINS AL 15/10. HORARI: DE DT. A DV., 20.30H; DS., 18 I 20.30H; DG., 18.30H. PREU: 17-28€.
•
vei d’una simbologia del tot universal. De la mateixa manera, La Zaranda assumeix la recerca del que la formació defineix com una “poètica transcendent” però que no perdi mai la connexió amb la quotidianitat. Així, el rerefons tràgic dels personatges i les situacions que deambulen pels seus espectacles no perd mai la connexió amb l’humor, per molt desolador que aquest pugui semblar.
Ara, La Zaranda ens proposa agafar uns quants cartrons per passar la nit al ras en companyia dels seus sensesostre. I ho fa –com sempre– buscant una altra forma de connexió: la que ens recorda que també la cultura i el teatre mateix corren el perill d’acabar sense sostre quan assumeixen el risc de fer visible el que volem invisible.