Tancament del Maigot

Aquests dies, els veïns de Vallcarca ens hem assabentat amb estupor de l’imminent tancament forçat del bar Maigot. Per qui no coneix la part alta de Vallcarca, es tracta d’un barri tranquil però sense encant, ja que els petits comerços i cafès han anat tancant. El bar Maigot és un dels pocs locals que queden; un lloc amable i cuidat on s’està bé per fer un cafè, llegir el diari o tan sols petar la xerrada. És alhora un punt de reunió del veïnat, un lloc d’intercanvi amb petites exposicions d’art o venda de llibres vells.

Un inspector de l’Ajuntament ha obligat al tancament del local perquè llinda amb un habitatge, i això és il·legal. Després de vuit anys en funcionament, en els quals el Maigot no ha produït mai cap destorb ni ha generat cap denúncia, se’ls obliga a tancar perquè l’ordenança no permet cap excepció. I ara ens preguntem: ¿la retallada dels drets socials de tot un país a fi d’eixugar un deute públic causat per la mala gestió política i per una dependència de grans entitats financeres és un fet normal o és una excepció? ¿Mantenir un monarca, representant màxim de l’Estat, que es dedica a caçar espècies en extinció, és un fet normal o és una excepció? ¿Uns partits que s’alimenten amb diners negres sense declarar o diners públics indeguts és un fet normal o és una excepció?

Vostès perdonin, no ens havíem adonat que som en un país excepcional on algunes excepcions són més acceptables que d’altres.

EMILI BRUGALLA i tres firmes més Barcelona