Bombardejos del 1938

Barcelona ha commemorat els 75 anys dels atacs dels comandaments italians de Mussolini. Entre les 22.08 h del 16 de març i les 15.19 h del 18 de març del 1938 es van desplegar els atacs aeris més durs que va viure la ciutat. Va ser un infern que va durar 41 hores i que va suposar 12 atacs massius i el llançament de 44 tones de bombes sobre la població civil. Jo hi era, tenia sis anys. Quan arribaven els avions i quan marxaven, les sirenes de les fàbriques anaven a tota potència. Les dones corrien pels carrers buscant els fills. Tots corríem als refugis. L’olor de terra mullada, les cares desencaixades, uns homes parlaven, altres ploraven i d’altres estaven callats. Sentir l’espetec d’una bomba. I en sortir del refugi, cases derruïdes, morts, gent caminant desorientada, fe- rits, i la sirena de les fàbriques.

La meva mare va dir: “No tornem al refugi, anem a casa”. Toquen les sirenes i tornen els avions. Ens quedem a casa i pugem al terrat. Un avió passa per sobre. La meva mare, la meva germana i jo, abraçades, ploràvem i cridàvem: “No deixes caure la bomba?”. I vam veure com l’avió se n’anava en direcció al mar i nosaltres ploràvem de por. Cada vegada que plou i sento l’olor de terra mullada em recordo del refu- gi i els avions. No puc recordar-ho sense que em caigui una llàgrima. M. ROSA GARIN SOLE Barcelona