No etiquetem

Si ens diuen que algú és una cosa determinada i ens l’etiqueten, aquesta etiqueta condicionarà la nostra manera de veure’l. Si no és que no en fem cas, cosa que no sempre és fàcil si qui etiqueta té prestigi.

El millor és no etiquetar ningú i que les persones ens fem càrrec, les unes de les altres, del tracte personal. Hauríem de rebutjar les etiquetes d’esquizofrènic o bipolar, les d’homosexual o prostituta, d’alcohòlic o abstemi, clergue o seglar etcètera, perquè totes ens oculten l’única realitat que hi ha al darrere: l’ésser humà amb totes les seves contradiccions.

Les classificacions –tan pròpies de certes disciplines–, de ve- gades, ens fan perdre la unitat essencial del món. Què és aquell o aquella? Molt senzill, una persona. Si en vols saber més, tracta’l. El problema és que no se’n vol saber més, sinó simplement ordenar-lo per a la nostra comoditat.

Un cop fet l’encasellament, ja no cal que hi tornem a pensar.