Pobresa i educació

Ahir vaig rebre i llegir el recent informe sobre pobresa infantil i educació de l’oenagé Save the Children: s’hi reconeix que a Catalunya som un país desenvolupat, on podem dir que el 100% de nens i nenes d’entre 6 i 16 anys estan escolaritzats. Segons els índexs oficials, això rutlla!

Però no és del tot cert, no tothom comença la seva vida amb suficients oportunitats i condicions, tot i ser gent del primer món. I menys encara a mesura que es creix: aleshores els resultats esdevenen preocupants. L’adolescència fa estralls en el desenvolupament educatiu.

Per exemple, som conscients de la quantitat de joves que abandonen prematurament els estudis bàsics? Quasi el 20% no es graduen en l’ESO i hi ha un 25% que ni estudien ni treballen. Tot això comporta que hi hagi tants joves bloquejats i en camí vital cap a l’atur: sembla que –al nostre país– la desocupació juvenil arriba al 46%. Consegüentment, es pot preveure que la pobresa educativa d’ara es podrà recollir demà en forma de discriminació i d’exclusió.

Mirin, els qui som profes fem el que podem, i més i tot, però les estadístiques, totes, ens parlen que cal fer més, que cal intervenir millor.

Que no ens entabanin els polítics: sempre llueixen allò que els prestigia. Només volen vots, però què hi ha dels fets? La situació és prou greu per invertir més i millor en educació, i no per salvar bancs. Necessitem fets, no xerrameca.

L’educació la fan –la fem– els professionals, els mestres i professors. Es fa en primera línia, i no des d’un despatxet o un ordinador. XAVIER SERRA BESALÚ Girona