El cercle prodigiós

“La grandesa de la llista”, “tsunami de rebel·lió col·lectiva”, “aquest cercle prodigiós”, etcètera. No ens sobreexcitem ni ens fem il·lusions! Que no acabi tot com un “tsunami de frustració col·lectiva”, que és exactament el que passarà durant uns quants anys llargs si no es produeix un pacte de realisme, saviesa i seny. S’estan creant unes falses expectatives que estan entabanant centenars de milers d’il·lusionats. Si no es produeix aquest imminent pacte, la responsabilitat i pes del fracàs recauran majoritàriament sobre el creatiu Govern català i no sobre l’immobilista Govern espanyol, que, sense cap dubte, tindria tot el suport del també immobilista i implacable full de ruta de la troica europea. Sobren comentaris sobre el cas grec, de naturalesa diferent però de previsibles similars conseqüències.

L’escapada cap endavant del senyor Mas comença a ser desproporcionada i a derrapar temeràriament fora de ruta. Aquesta és la impressió, vista des de l’objectivitat. A la resta del món no ho entén absolutament ningú! Em pregunto si no votar la psicodèlica llista és votar contra Catalunya o a favor. La llista té el monopoli de la catalanitat? El mediàtic segur que sí, però existeix l’altra catalanitat, irrenunciable, imprescindible i productiva, que comença a veure en la deriva del procés un caràcter cada cop més obsessiu que racional, i un cada cop més preocupant escull per a la credibilitat i estabilitat de Catalunya i les estructures que la sostenen. Com sempre, puc estar molt equivocat. ÀLEX MOLINA GIRÓ Barcelona