ELS MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS 1 Pasta de farina, mel i ous cuita al forn que alguns podrien relacionar amb la llebre. Ens apressàvem a coure.

2 Indivídua d’un poble antic establert a les conques altes del Guadalquivir i del Segura. En reforçarà la part baixa. 3 Manen sense vocalitzar. Fas pols el cafè. En tenim moltes ganes. 4 Aquests són d’esperit obtús. Banús. Medalla d’argent a la cursa gramatical.

5 Rínxols convergents. Que tenen fam. 6 Al bell mig del cel. No pas religioses. Begudes de pirates. 7 De color groc fosc. T’ho miris. Agitem l’alè. 8 Repeteix. Trec la llengua i l’aplico a un tros de pell. Sofre. 9 En Capone. Talla arbres per disminuir el bosc. Acceptarà l’herència tot exclamant ah. 10 Matèria colorant blava extreta de l’herba del pastell que va presidir el canvi de règim a Rússia. Tombat de cop i volta. La nota musical més vàcua. 11 Quan és penat dorm de cap per avall. Estimar la humitat. Professional del joc.

12 El pis més elevat. Carregui amb un impost. Hotel amb el rètol deteriorat. 13 Iode. Isola. Fer costat des del punt de vista financer. 14 Diuen que la de la muntanya no fa pudor encara que la remenis amb un bastó. Denominació que la documentació catalana i castellana dóna sovint als mudèjars.

VERTICALS 1 Poden ser naturals o enters. Donem gràcies.

2 Embelliu. Que es queda solet dalt de la muntanya. Est.

3 Que té els genolls molt visibles. Remenar el foc per revifar-lo.

4 L’esperat final del combat. Vins blancs. Heroi castellà fet amb números romans. 5 Filtri. Pot ser de claveguera o de biblioteca. Sempre sona per damunt del sol.

6 Nosaltres sols. Quin. Miquel Gil Laviós. 7 És necessari. En Paul quan perdia el cap. Llançat a l’aigua, l’esquif. 8 El primer de tots. Lacre molt apreciat pels filatèlics. Emprenyament d’origen irlandès. Avisa de la pèrdua de la targeta de crèdit.

9 Principi d’icterícia. De la base. Comença a vagarejar. 10 Malmeten. Substància que serveix per adormir. 11 Respirar. Atzavara de panarra. Armadura verda. 12 Serveix. Mal. Full de paper.

13 Vermellor de la pell. En un cert sentit, tot allò que no és artifici.

14 T’amorres a la teta per pur vici, sense gana. Porga el gra a l’era.