Manters arreu del món

L’actualitat a Salou amb el cas del manter mort ha fet que es parli un altre cop dels manters que proliferen arreu, i especialment a les grans ciutats com Barcelona on el turisme s’ha convertit en una de les principals fonts d’ingressos municipals.

És evident que davant la quantitat ingent de turistes fent voltes per la capital catalana, aquelles persones que han arribat a les nostres ciutats fugint de la misèria o senzillament de l’horror i no tenen cap altra possibilitat que buscar-se la vida com sigui, vegin una sortida en l’anomenada venda il·legal. Tota persona cerca el mateix en la seva forma més essencial: viure, i per viure orgànicament, cal menjar. Un cop aconseguit això tot el que vindrà després sobre com es desenvolupa la pròpia vida és un altre tema.

L’alcaldessa de Barcelona ens diu que és un problema social i que cal resoldre’l des d’un altre vessant que no sigui el policial. Des d’un Ajuntament tarragoní, un regidor defensa el contrari...

Per tots dos són un problema, com també ho és pel senyor García Albiol, que vol expulsar-los de la ciutat. Que fàcil que és parlar des de la comoditat del primer món! Què s’ha de fer amb aquest col·lectiu que només són culpables de no haver aconseguit els primers números en la loteria del lloc on naixem? Que vagin a una altra població i ens traiem el problema de sobre? Els aconseguim una feina? O és que potser se l’han de buscar ells? És evident que el problema és molt més profund que tot plegat, perquè si no ja estaria resolt.

Cal que tots els que encara no han entès què fan els manters escampats arreu del món comencin a qüestionar-s’ho i potser entendran que alguns d’ells són part dels milers que, amb sort, arriben a les costes mediterrànies per començar una altra vida al primer món.

És així que es produeix la gran absurditat: han pensat les ments que realment governen el món què farem en el futur? Viurem tots ben concentrats en el primer món i el tercer estarà buit? MARIA ILLESCAS ROS Sant Cugat del Vallès