Una reflexió més

La senyora Elena Creus es mostra preocupada en la seva carta per algun aspecte del camí cap a una Catalunya nova (“Reflexionem”, 19/VIII/2015), en concret els crèdits pont i els bons patriòtics. Només vull recordar-li que l’alternativa és l’ofec econòmic discrecional i la magnanimitat dels crèdits FLA.

Hem de reflexionar, efectivament, i en especial tots aquells que no hagin trobat el moment de fer-ho durant els últims quatre anys. Té tota la raó en dir que ens trobem en un moment important i històric. No votarem en una versió més de l’habitual mercat electoral d’estar per casa. Es tracta de decidir, amb conseqüències, sobre lo malo conocido, i un projecte nou de país. Es tracta d’exercir una certa majoria d’edat electoral, malgrat els que ens volen ciutadans tutelats eternament. Pel to general de la seva carta, dedueixo que a vostè li dol el país. Des d’aquest sentiment compartit, em permetrà la següent reflexió. Un Estat que, després de quatre anys de conflicte democràtic i obert amb Catalunya, al segle XXI i en l’espai europeu, només ha estat capaç d’amenaçar i intimidar, negar-ho tot o, com a molt, refugiar-se en boirosos conceptes federals que només aspiren a maquillar sense canvis de fons, pot representar alguna esperança de futur?

La resposta la té en l’article del senyor Puigverd del mateix dia (“Imaginar que Sísif és feliç”, Opinió). Amb una imatge poètica i precisa, augura una CatalunyaSísif condemnada a arrossegar permanentment la pesada roca muntanya amunt, sense esperança. Jo vaig arribar a aquest país fa 50 anys. Conscientment i inconscientment l’he fet meu i no puc, ni vull, abocar-lo a aquest destí.

JOSEP SERRANO ADAN

Solsona