Sobre la Tomatina

S’acaba de celebrar a Bunyol, al País Valencià, la festa de la Tomatina, on s’han llançat i fet malbé 150 tones de tomàquets segons els organitzadors, amb l’assistència de jovent d’infinitat de països. Personalment em sap molt greu, em fa mal a la consciència i em fa vergonya pensar en la gran quantitat de tomàquets desapareguts a les clavegueres d’aquest poble.

No sóc ningú per donar consells ni per canviar els costums ni la manera de divertir-se de la gent, però quan penso en les vitamines, proteïnes i minerals presents en els tomàquets; en tanta i tanta gent, sobretot gent gran o molt grans, que no arriben a alimentar-se decentment; en els informes de Càritas o d’associacions humanitàries que denuncien la gran quantitat de criatures que van al col·legi mal alimentades; i en els menjadors comunitaris que alimenten tantes persones que no tenen res i els falta de tot, la veritat és que em fa mal veure les imatges de la guerra dels tomàquets.

Jo no sé si serà possible veure un dia en què, si més no, de les 150 tones destruïdes per divertir-se, almenys se’n guardessin la meitat per regalar als més necessitats. Potser sóc un il·lús i un innocent, possiblement carregat de massa bona fe i un idealista utòpic, però la veritat és que, mirant el panorama que tenim arreu, hauríem de reflexionar tots. Inclosos els de la Tomatina i tota la gent que en gaudeix. RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu