Treballadors autònoms

Fa un temps, vaig llegir un article que ironitzava sobre la qualitat de la sang dels autònoms d’aquest país; va tenir molt ressò perquè tocava el moll de l’os d’aquests treballadors. A diferència del funcionari, el treballador autònom no pot agafar la baixa mèdica, no fa vacances, perquè si no treballa, no cobra; tampoc té dret a percebre l’atur. La seva pensió de jubilació és molt inferior a la dels treballadors assalariats, amb el greuge afegit que durant la seva vida laboral ha estat obligat a abonar la seva quota a la Seguretat Social, fins i tot, sense tenir cap ingrés, quan el més raonable seria que cotitzessin en virtut de la seva facturació.

Segons un estudi d’Adecco, Catalunya és al capdavant en nombre d’autònoms (527.272) inscrits a la Seguretat Social, que representa el 17% de l’Estat espanyol. A Espanya hi ha 3.096.623 treballadors registrats en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Una societat avançada no pot menyscabar milions de treballadors autònoms que són la base primordial de l’economia d’un país.

El coratge dels autònoms de l’Estat espanyol no té parió, ja que són el col·lectiu més humiliat d’Europa. Mentre a Alemanya, Gran Bretanya i els Estats Units disposen d’uns avantatges específics per a la creació d’empreses, aquí se’ls posa tota mena d’entre- bancs i, si fracassen, han de respondre amb el seu patrimoni personal; el Govern no acudeix mai a socorre’ls, com fa amb els bancs i amb les grans empreses. Com va dir Jardiel Poncela, el sacrifici és una virtut que sempre ens sembla admirable en els altres. CECÍLIA LLESUY La Pobla de Segur