Tenen alternativa els refugiats?

Tinc la gran sort de conèixer personalment diverses persones de nacionalitat siriana. Viatjo regularment a ciutats com Dubai o Doha, on viuen i treballen professionals de tota mena. Tant de Síria com del Líban, a més de desenes d’altres nacionalitats. Gairebé tots amb els que tinc tracte estan altament qualificats, la majoria enginyers o arquitectes.

Les guerres i els èxodes pertinents són ja desgraciadament fets que coneixem bé. Si hi ha una guerra, els habitants del país intenten buscar refugi. Intenten escapar. Intenten buscar una vida millor per als seus fills fins que la calma torni allà on van néixer, allà on voldrien estar.

Un dels meus amics és un enginyer que fa uns deu anys que està establert a Dubai. Actualment té diversos familiars a Damasc. Entre ells, el seu germà petit. Des de fa temps, ha intentat sortir per la via legal de Síria, i tot intent ha estat un fracàs. Petició de visat per als Emirats, denegat. Petició de visat per a Alemanya, denegat. Petició de visat per als EUA, denegat. Quants visats han denegat en els últims anys tant els països de la UE com d’altres de la comunitat internacional? Quantes desenes de milers? Quants sirians ni tan sols els han demanat per culpa dels costos de gestió i per culpa de les respostes rebudes pels compatriotes que ho han fet sense èxit?

Com deia al principi, una guerra porta a l’èxode, no ens ve de nou. I si per la via legal no hi ha manera, doncs agafes i te’n vas. Ara, milers de refugiats sirians estan intentant entrar a la UE. Ara sonen veus de repartir-se els refugiats entre alguns dels països membres. No hauria estat més fàcil fer-ho des de l’origen? Repartir la gent ordenadament? O era més fàcil recollir morts al mar i deixar milers esperant en camps de refugiats?

Realment tot plegat s’ha gestionat de manera lamentable. ALBERT VALDÉS Sant Cugat del Vallès