Només són persones...

L’Estat Islàmic o, en general, qualsevol grup terrorista cerca sembrar el terror per aconseguir els seus objectius. Quan veu que allò que pretén no ho aconsegueix, eleva el seu grau de terror cercant d’atemorir més fins a aconseguir el que vol.

És molt simptomàtic que els terroristes hagin arribat a la conclusió que a Occident ens fa més mal quan destrueixen bens patrimonials que quan torturen o maten persones, sempre que no siguin occidentals. El darrer que s’ha produït ha estat a Palmira, on l’EI ha destruït el temple de Bel.

Tots sabem que sovint els terroristes apunten a objectius turístics perquè saben que el ressò està assegurat mentre que si la gent que maten són de països pobres llavors fan falta molts morts perquè els mitjans ho publiquin.

Al final de la pel·lícula Tocant el vent, Pete Postlethwaite acaba un discurs fent referència a les dramàtiques conseqüències que varen patir els miners i les seves famílies en temps de Margaret Thatcher i diu el següent: “Si enlloc de miners haguessin estat foques o balenes, hi hauria hagut mobilitzacions, però no ho són. Són ésser humans corrents, comuns, honestos i decents, i a cap d’ells li queda una gota d’esperança”. Com també els passa als refugiats i a tota la gent que fuig de la guerra, de la misèria, de la fam, de la desesperació... Ens importa realment el que els passi? I com ho demostrem? Aixecant més murs, posant concertines, augmentant la vigilància...? Qui sap si algun dia ens toca a nosaltres, llavors no entendrem que ningú no faci res. CARLES VALENTÍ AGUILÓ Palma