Seguretat o llibertat

Cal sacrificar la nostra llibertat per tenir més seguretat? Què és primer, la llibertat o la seguretat? Aquesta és la qüestió. L’estavellament de dos avions contra les Torres Bessones de Nova York ha marcat un abans i un després en les normes de seguretat mundials. La Patriot Act, instaurada pel Govern nordamericà, va atorgar nous poders executius, que reforçaven l’autoritat de la policia, els serveis d’intel·ligència i d’informació, el control de fronteres i les lleis d’immigració.

La massacre terrorista de París ha evidenciat que vivim en un món cada cop més insegur a causa de l’amenaça terrorista, que pot actuar en qualsevol lloc del món. Els individus que són capaços de suïcidar-se poden cometre tota mena d’atrocitats, i les seves execucions sempre busquen l’impacte mediàtic més alt. Els governants són els primers responsables de la seguretat d’un país, ells decideixen la manera d’informar la població; els ciutadans ignorem l’abast autèntic del perill al qual estem sotmesos, ja que són els mitjans els encarregats de transmetre els fets. Els periodistes tenen el deure de comunicar les notícies, degudament constatades, amb la màxima equanimitat, fet que no sempre es produeix, ja que podem percebre un excés de zel o massa relaxació, segons qui sigui el destinatari.

Malgrat la brutalitat de l’acció terrorista, Europa hauria d’evitar el camí cap a la violència incontrolable i irreversible; no hi ha artilleria més eficaç per combatre el fanatisme que l’educació. La resposta civilitzada hauria de ser l’eficàcia: identificació i control estricte dels delinqüents, revisió de les xarxes socials per experts, formació i una millor integració. Mahatma Gandhi deia: “La humanitat no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la no-violència”. CECÍLIA LLESUY La Pobla de Segur