Poesía y prosa del viento

Josep M. de Sagarra.“Tot, pedra i mar i rutes de la vila/ tot és del vent! La vinya, el clos desert,/la tramuntana cau, puja i s’enfila/i grinyolant no deixa res per verd / (...) Tot ho eixuga, ho estripa i ho esbatana,/o vent d’horror!, o mar desesperat!/ O pobre cor a dins la tramuntana! ”.

Pere Coromines.“Tant si baixa de Recasens o dels colls de Panissars o de Banyuls la tramuntana esbandeix el cel, purifica l’atmosfera i presenta les arestes de les coses a la més clara percepció dels sentits. L’empordanès la tem perquè encara és més franca i més valenta que ell, mes al cap de temps de no sentir-la cantar alegre i esbojarrada, oprimit per la boira i la congoixa, la desitja i l’enyora”.

Lluís Llach. “Quan el vent és l’antic amic/ Que davalla muntanyes/per poder-te dur el seu bes/i en l’amor és brau i en el joc fidel/ penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí/ (...)Quan el temps és l’antic company/que et fa ric en records i pobre en el que vindrà/i amb el vent tan brau i amb la mar fidel/penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí”.

Carles Fages de Climent. “Senyor, empareu la closa i el sembrat/Doneu el verd exacte al nostre prat/I mesureu la tramuntana justa/Que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat”

Claude Simon.“Pronto soplará otra vez fuera de sí sobre la llanura, acabando de arrancar los últimos pámpanos rojizos de las viñas y desnudar los árboles curvados bajo su impetú, fuerza desencadenada, sin objetivo, condenada a agotarse sin fin”.