Tothom ho sabia

Als mitjans informatius s’han desplegat unes notícies sobre un professor pederasta d’un col·legi que ha estat fent de les seves durant molts anys. Alguns pares ara volen denunciar també els responsables de l’escola per no haver pres les mesures adients en contra de l’aquest professor. Fa anys Maragall, en una intervenció al Parlament, va acusar: “Vostès tenen un problema i es diu 3%”. Gran astorament dels diputats presents. Ara al País Valencià s’ha destapat, una vegada més entre moltes altres, que el PP està emmerdat fins a les orelles en la comunitat on ha estat governant durant un grapat d’anys. A Andalusia es destapa que el repartiment de diners i subvencions dels fons europeus pels ERO va ser una disbauxa. Les targetes black, per despeses d’oci i regals dels capitostos de Bankia, ha fet tronar. I el cas Palau, i els negocis d’Urdangarin, i un reguitzell més de despropòsits que farien una llista de moltes planes. Però el que preocupa és quan es diu que tothom ho sabia i que era un secret de domini públic. En quina mena de societat vivim, que fets d’aquesta gravetat no es denunciaven ni es portaven davant dels tribunals?

Sobre aquests temes hi ha el silenci que ens fa còmplices. És la covardia de qui és testimoni d’una immoralitat i no en diu res, el que el fa col·laborador del delicte. Tot plegat denota una societat malalta en què les estruc- tures de l’Estat no funcionen i s’han de canviar moltes coses, però no hi ha signes seriosos de canvi a l’Estat espanyol. Cal aprofitar els canvis al nostre país per resoldre-ho. JORDI LLEAL I GIRALT Badalona