Societat egoista

Acabem de fer una setmana de vacances per desconnectar i descansar. La veritat és que ens ha provat ja que anàvem amb la intenció d’això mateix, de gaudir de temps per llegir, estar en una piscina amb el nostre fill i passar una gran setmana. Però anar a un hotel, que per a nosaltres és un luxe, es converteix de vegades en una metàfora de la vida mateixa.

Gent corrent per agafar el menjar del bufet com si fes setmanes que no mengessin. Un agafant sis pinxos, els últims que quedaven perquè així el de darrera es quedi sense res. Les hamaques? Tot i haver rètols que diguessin que no es poden reservar hamaques, a les 8 del matí ja hi havia gent corrent per anar a reservar-ne tres, quatre i fins a cinc. En tota la setmana només vam ser capaços d’agafar-ne una durant la mitja hora que la vam necessitar. I la platja? Tres quarts del mateix. Una colla de gent gran ocupant la primera línia posant unes vint cadiretes i el para-sol a les vuit, presentant-se a la platja a quarts d’onze. Benvinguts a la societat del jo! JOSEP FARRÀS GONZÁLEZ Caldes de Malavella