Els càstigs i el pèndol

Hi ha processos que es poden explicar amb la teoria del pèndol: les prohibicions i els càstigs. La teoria del pèndol: ens anem a un extrem defensant el control i després a l’altre rebutjant-lo. Amb el tema dels càstigs també ens hem desplaçat d’extrem a extrem. De castigar molt, fins i tot en detriment de l’educació derivada de la llibertat, la reflexió i la imitació, a no castigar res, transmetent la nociva idea de que tot val. De la mà dura vam passar a l’absència total de duresa.

Dit això, crec que convé dir que en el punt mig hi ha la virtut: càstigs sí, però han de ser reparadors, immediats, proporcionats i respectant sempre els drets bàsics de la persona castigada. Alguns diuen, fins i tot, que els càstigs s’haurien de pactar. MARTÍN MARTÍNEZ Barcelona