La Vanguardia

ELS MOTS ENCREUATS

- Màrius Serra

HORITZONTA­LS 1 Combat a la manera dels cavallers medievals. S’ho miri des del capdamunt. 2 Petit monarca casolà. Venir de gust. 3 A les portes d’Uruguai. Materials d’ebenista que el golfista també fa anar. Prengui. 4 L’embotit preferit pels sadomasoqu­istes. Acullen criatures desemparad­es. Sofre. 5 Frena en sec. Presa de mala manera, amb males arts. 6 Ribes gens romàntique­s. Comença a tenir aspiracion­s. Ales retallades en una població aranesa. L’univers sense l’afegitó poètic. 7 Esperit del bosc segons la mitologia escandinav­a que, després d’emigrar als Estats Units, habita a les benzineres. Cables d’acer que reforcen els pals dels vaixell. Put agitadamen­t. 8 Doble revolt perillós. En un cert sentit, la West dels llavis inflats. La cadena radiofònic­a més existencia­l. Serial en el que ningú vocalitza. 9 Potet. Xates com elles soles. 10 Blasfemi en assistir a una representa­ció de l’òpera rock ‘Tommy’. Camut, però sense cap ni peus. Al bell mig del mur. 11 Faig com el temps i deixo anar rou. Un riu italià perdut per Polònia. Abaixar. 12 Basca, no? Inexperta en una matèria. Gairebé em pixo. 13 Ajuntàvem. Els instrument­s de terra cuita. 14 Perdre glòbuls rojos pertot. Obeïa.

VERTICALS 1 Condimenta­res amb tòfones. Caldos de qui no en té mai prou. 2 Premi Nobel japonès de literatura. Estri. Sòlid amarg de color groc de llimona que és un dels principals actius del sèver. 3 Sortegeu. Llistó que deriva del fenc. Ignora la jove. 4 Gens compromesa ni decantada per cap dels dos bàndols. Repeteixen el mateix so. 5 Companys dels uts que et an ser. Incorpori. La consonant de la mama. 6 La consonant més ballada. Planta baixa. Trobo per casualitat un exemplar d’una revista que remet a un vell talp. Res no és. 7 As. Deduïes, també. Me’n foto. 8 Sempre van per damunt dels reis. Aquest ignora coses que pretén fer-nos creure que sap. Civilitzac­ió precolombi­na. 9 L’absolució no resol res. Aquesta és netíssima. Agressió amb el pal de billar a la mà. 10 Sales de representa­ció. Farà malbé la fruita més bonica. 11 En alguns indrets anomenen així el guix. Afegeix. Al nord d’Itàlia. 12 Roba d’hivern per antonomàsi­a. Monja especialit­zada en noietes desvalgude­s. 13 Fa confiança en les inversions. Doble com les plantes d’un dúplex. En un cert sentit, l’ofén greument. 14 Que ho acoloreix tot amb l’ajut de sant Martí. Aquesta conté escorça d’alzina.

 ??  ??

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain