Sequera apocalíptica?
Malgrat que no m’agrada dramatitzar, la meva edat, la meva professió, viure en contacte amb la natura i altres petits coneixements em donen certs motius per utilitzar aquest terme.
Fugint de la calor insuportable i aprofitant les vacances, he decidit buscar llocs més frescos per poder llegir sota l’ombra de qualsevol arbre, sota algun núvol i descobrir nous paisatges.
Un sol roent i rabiós, un cel massa net, m’han acompanyat durant tot el camí, rumb al nord. Finalment, algun lloc he trobat, certament, però de tornada a casa, vorejant el setembre, les temperatures són tant o més altes que quan vaig marxar, i també la meva angoixa pel que he trobat més enllà dels Pirineus: cues de cotxes carregats, amb avis i nens, tornant de vacances fent taps a l’autopista buscant una ombra impossible. Les notícies: més de vint departaments francesos en alerta roja per altes temperatures, algunes mai assolides. Un vent que ho acaba d’assecar tot. Incendis provocats sense cap mena de càstig pel culpable. Rieres buides, boscos extensos amb arbres demanant pluja o malalts. Ocells morts amb els becs oberts...
El canvi climàtic està alterant la freqüència estacional de les pluges, la terra s’està convertint en un roc compacte que quan plou –darrerament de forma intensa– l’aigua rellisca i no hi penetra.
He buscat consol entre la gent gran del poble. Ells tampoc no ho entenen, no havien vist mai temperatures tan altes passada la Mare de Déu d’agost.
Els homes estan maltractant la Terra, em diuen, i en comencem a pagar les conseqüències. LOLA ARPA Peratallada