Nadal per a tothom?

Avui he anat a comprar al mercat i és que no m’ho creia: cues interminables, munts de carn, embotits, gambes, peixos, encàrrecs i comandes interminables... De veritat, tothom s’empassarà tanta cosa? Una senyora comentava: “Per Nadal anem com bojos...”. I ho deia ella, que feia el mateix? De veritat, he quedat astorada. Ja assossegada, asseguda a casa, i després de comprar com sempre, però cansada per l’espera, he pensat, rumiat: Això és el Nadal veritable? Per celebrar la festa de la vinguda de Jesús no cal tanta despesa ni tanta disbauxa.

Jo ho veig com unes festes que reuneixen les famílies, en les quals es viu una calor familiar, dies de retrobada i encara que siguem més els que ens asseiem a taula no cal malbaratar, ni molt menys. Abans a la mainada el tió ens cagava els dolços que després consumíem: torrons, neules i alguna sorpresa com figuretes de xocolata, i cantàvem nadales junts i es feia el pessebre amb les figures de la família, és a dir ja velletes, anàvem a la missa del gall i menjàvem part del que ens havia regalat el tió. L’endemà, un bon caldo fet amb un pollastre que havíem criat a la terrassa de casa, les restes es feien rostides i els canelons de Sant Esteve, amb la carn sobrant del pobre pollastre. Per postres, el que el tió havia cagat. I anàvem a buscar la molsa i un tronc (el tió) i érem feliços... Ara mai se’n té prou, els nens volen joguines electròniques (caríssimes), menjars sofisticats, i no sempre acaben satisfets.

L’esperit del veritable Nadal és molt diferent i tant de bo molta gent desperti del somni consumista i posi un granet de sorra vers la humanitat que tremola de fred i gana, com Jesús quan nasqué en un humil portal. Bones festes!

ÀNGELA FERRER I MATÓ

Girona