La bomba demogràfica

La bomba demogràfica no és instantània, esclata a poc a poc, a foc lent, com la paràbola de la granota i l’aigua calenta; si l’aboques en un pot amb aigua bullint, la granota salta i se salva, però si l’escalfes lentament, mor escaldada per acomodació. Som més de 7.000 milions i augmentant, amb previsió d’arribar als 10.000 milions d’aquí unes dècades.

La Fundació per la Població Òptima, amb seu al Regne Unit, xifra en un interval que va dels 2.700 fins als 5.100 milions d’ànimes la població ideal que pot suportar sense greuges greus el planeta. No és gaire difícil concloure, atès que és un secret de domini públic, que tota mena de problemes mediambientals millorarien si minvés la població, sobretot a les nacions més desenvolupades, encara que, tot sigui dit, són les que menys creixen.

Fins ara hem estat assistits pel miracle de la tecnologia, que ens ha permès incrementar la producció d’aliments i recursos, no sense cost, més enllà del que la mateixa natura ens hagués ofert per si sola. Però aquest miracle no es pot sostenir indefinidament en el temps. És l’hora, doncs, de moure fitxa.

Lamento profundament la política inexplicable, irresponsable, incongruent i temerària de l’OMS de no facilitar gratuïtament –i no dic ja promoure– els mètodes d’anticoncepció als països poc desenvolupats. Països com el Camerun o Nigèria tenen previst doblar la seva considerable població el 2050, segons dades de l’ONU. Malgrat tot, tampoc sóc partidari de mesures tan dràstiques com les del fill únic a la Xina. A Espanya, per exemple, no cal fer res: estem minvant i no és la fi del món, més aviat un nou inici. Però en països com els esmentats considero que els convindria limitar la taxa de natalitat, tot facilitant-los els mitjans necessaris.

IGNASI SANGENÍS VINTRÓ

Sant Cugat del Vallès