Infraccions de trànsit

He llegit l’article signat per Domingo Marchena “Cada minut, 1,3 infraccions” (Vivir, 21/ I/2017) que dóna compte de les infraccions de trànsit comeses a Barcelona, així com la columna de Quim Monzó de fa unes setmanes (“La mare que els va matricular a tots plegats”, Opinió, 7/ I/2017) relacionada amb aquesta qüestió, tot i que focalitzada cap als ciclistes.

Aquestes lectures m’han provocat un munt de preguntes: els responsables de trànsit de l’Ajuntament i/o Generalitat llegeixen les cartes que els lectors envien als diaris? Més enllà de les estadístiques que elaboren constantment, les utilitzen per prendre mesures correctores? L’article afirma que la xifra d’1,3 infraccions per minut no inclou ciclistes, i em pregunto per què. Serien esgarrifoses?

Accepto de bon grat que augmentar la circulació de bicicletes millora, sens dubte, la qualitat de l’aire que respirem, però abans d’incentivar aquesta mesura s’hauria d’haver fet una campanya d’educació molt intensa, començant per les escoles a l’edat més primerenca possible. El resultat de tot plegat és la impunitat de què gaudeixen els ciclistes.

No fa gaires anys Barcelona era una ciutat model de la conducció motoritzada. Malauradament ara s’ha convertit en una jungla i en l’horitzó més proper no s’entreveu cap voluntat dels nostres mandataris de millorar aquest panorama tan perillós. Les estadístiques així ho mostren.

FERNANDO DURAN Subscriptor Barcelona