1941, 2016, 2041: estaran preparats!
El debat sobre l’educació es mantindrà aquest 2017, però el debat ni és nou, ni es constreny a Catalunya, ni es redueix al sector educatiu. Els temps canvien i els humans, tensionats entre la sorpresa, la inquietud i la confiança, pensem maneres de fer millor les coses. A les pissarres de l’anàlisi hi llegim: globalització, incertesa demogràfica, serveis personalitzats, mercat digital, hiperconnectivitat, educació emocional, aprendre a aprendre, màrqueting pedagògic, arquitectura significativa, canvi continu, neurociència, innovació i un llarg etcètera; conceptes que dibuixen un panorama complex i alhora demanen respostes específiques. D’aquí l’aparició d’Escola Nova 21 o Ara és demà, sense oblidar el II Congrés de l’AEC (Agrupació Escolar Catalana) o altres iniciatives en construcció. Davant els desconcerts inicials ja s’escriuen les respostes. L’Escola BetàniaPatmos també en té la seva. Vet aquí l’esquema.
De primer, el temps: l’aniversari dels 75 anys de l’Escola, fundada gràcies a la lucidesa d’unes dones valentes, i el creixement posterior alimentat pel coratge de molts que han cregut en l’educació com una forma d’alliberament indiscutible. De segon, el lloc: una Escola feliçment situada entre la pau silenciosa del Monestir de Pedralbes i l’aire saludable dels boscos de Collserola, espai que respon al principi de la pedagogia moderna, educació i natura. Tot seguit, la vitalitat de la societat civil: les aportacions personals com un reforçament imprescindible de les administracions a través de la Fundació BetàniaPatmos, plenament autònoma, responsable d’un patrimoni que ha de dedicarse a la voluntat fundacional, una educació completa i pionera al servei de la societat. Després, el manteniment d’un propòsit: treballar perquè els alumnes actuals siguin capaços de resoldre responsablement els problemes que el segle XXI ja té plantejats.
Finalment, l’equilibri pedagògic. Quins són els vectors que fan de BetàniaPatmos una escola equilibrada? Primer vector: fer conviure els valors permanents de l’aprenentatge, com la lectura, l’escriptura, el raonament, l’experimentació, el plurilingüisme, l’oratòria, la creativitat, l’esperit crític o la sociabilitat respectuosa, amb els elements que els nous temps reclamen, com la robòtica, l’anàlisi de l’actualitat o les noves maneres d’aprendre. Segon vector: enfortir el projecte educatiu a partir de la seva arquitectura completa que va dels 2 als 18 anys, millorant l’oferta de serveis i, sobretot, incorporant en la vida diària accions que constantment impacten a l’Escola com a geografia del món que també és. Tercer vector: fer compatibles el rigor, el mètode i l’anàlisi que qualsevol organització necessita per a la seva consistència institucional amb la flexibilitat, l’acolliment i la personalització que una escola dedica a tots i cada un dels seus alumnes, una organització que sempre pensa en la millora d’acord amb el principi de la transformació contínua observant passat, present i futur, sense sotmetre’s a les taquicàrdies de les novetats i situant els nois i les noies en el nucli del debat. Quart vector: explorar nous camins per a una educació relacional més intensa, viatges cap a l’exterior, el llunyà i l’immediat, que l’Escola actualment té molt desenvolupats, i vies internes que ja ara ens situen en un model més polifòrmic que dóna sentit al diàleg entre edats, al treball cooperatiu i a la transdisciplinarietat.
I el cinquè vector, una coda final: saber-nos fidels contemporanis als llegats culturals que ens han conceptualment encarnat, Betània i Patmos, bressols del Mediterrani, fonaments d’Europa, emoció i coneixement, arrel i brancada, pedra i alba, lucidesa i coratge, pau i llibertat, objectius màxims del nostre projecte, és a dir, del projecte d’aquelles famílies que creuen que l’educació dels seus fills comença per compartir i difondre aquests valors. Com el 1941, com ara i com el 2041, agraïment i futur agafats de la mà, convençuts que els estudiants de BetàniaPatmos estaran preparats.