Un acord històric

Acabo de llegir l’article d’Antón Costas “Divisibilitat del conflicte català” (Opinió, 22/II/ 2017) i el vull felicitar. Un plantejament del problema català que arranca d’una reflexió del president Pujol i de la possible solució que suggereix el senyor Costas. No és un article dogmàtic, sinó, ben al contrari, ple de seny, en un moment crucial en què, malauradament, hem arribat a un carrer sense sortida, esperant solament, tots plegats amb angoixa, l’hora del xoc de trens.

Altrament, estic plenament convençut que, prescindint dels diferents camps ideològics, és el veritable desllorigador que voldria la gran majoria del poble català i que em fa recordar un pensament també d’aquell polític preclar, Francesc Cambó –avui menystingut–, amb la divisa d’una “Catalunya lliure, dins una Espanya gran”.

Un pacte, com diu el senyor Costas, entre una àmplia representació parlamentària d’alt nivell, sense cap mena de patriotisme i amb un gran bagatge democràtic, per debatre, un per un amb urgència, i només amb la idea de país, els 46 punts del president Puigdemont, un acord històric, en el qual vull creure, i que donaria complaença a la major part del nostre poble. És una esperança a la qual m’aferro, potser des de la perspectiva de pertànyer a la lleva del biberó.

JOAQUIM CASSÀ BARRERA Subscriptor Arenys de Mar