Llegir Quim Monzó

Et llegeixo amb molt de gust, sobretot quan ens parles de menjar. A mi també m’agrada anar als restaurants –però acompanyada per poder comentar– i recordo que es deia que menjar és l’únic acte animal que fem en públic.

Vaig arribar a obrir un petit restaurant on se servien menjars normals, contractava cuineres de poble i com que era obert sols la temporada d’estiu, a l’hivern vaig apuntar-me a la primera escola d’hosteleria de Girona.

Gairebé tots eren alumnes de restaurants de temporada, però els professors eren cuiners amb experiència. També hi havia cambreres grans que ens ensenyaven la millor manera de servir els clients. Recordo una governanta i altres professors de cultura general .

Darrerament, ens parles que et quedes a casa i t’agrada llegir. Aquesta també és la meva passió, Quim, sobretot de temes d’actualitat, de conferències i de reunions, perquè sóc sòcia de dos ateneus, el més interessant el Barcelonès –on cada mes hi ha un programa de totes les activitats que es duran a terme–.

No vull acabar sense fer esment al llibre que acabes de publicar Taula i barra. Diccionari de menjar i beure, editat per Libros de Vanguardia, que no trigaré a llegir.

ANNA MARIA MUNTADA Subscriptora Granollers