El lector expone Assetjament al metro

El dissabte 6 de maig a les 0.15 h vaig agafar el metro a l’estació de Sagrada Família, en direcció Vall d’Hebron. Les persones que hi havia al segon vagó eren un grup força heterogeni, d’edats diverses. Quan hi vaig pujar vaig veure una noia jove arraconada contra la paret per un home ebri d’uns 35 anys. Em va sobtar, em va semblar estrany, el noi li parlava d’una manera irrespectuosa i vaig decidir escoltar.

Em vaig adonar que era una situació molt incòmoda per a la noia i que no es coneixien, per la qual cosa vaig dirigir-me a ell, li vaig demanar que la deixés tranquil·la i també em va contestar d’una manera irrespectuosa. Com que no parava, li vaig repetir que la deixés i que el que estava fent era assetjar-la. Tot plegat va passar durant el trajecte d’una parada: tres minuts, que es van fer molt llargs i durant els quals cap persona del vagó no va tenir el valor de defensar la noia. Ella em va explicar que la situació s’havia allargat durant les parades anteriors.

Em fa vergonya viure en una ciutat on tothom observa una situació d’assetjament i ningú actua. Som molt egoistes, però aquella noia podria haver sigut la seva filla, la seva neta, la seva cosina o la seva amiga. Si en un futur jo em trobés en aquesta situació, m’agradaria que algú també m’ajudés, però veig que la gent no actua si el problema no és seu. Diem que volem avançar en la societat, educar en valors i en la igualtat, però aquests fets cada vegada són més comuns i freqüents i afecten més persones, sobretot les dones. Com hem de ser així bons pares i mares, bons educadors i bons ciutadans? I com volem educar en aquests valors si nosaltres mateixos, els adults, no els tenim?

PAULA BLADÉ PLANELLS

Barcelona