Els màsters, un cami cap a l’ocupació
Un estudi de l’AQU sobre la inserció dels titulars de màster destaca la importància de l’experiència en el mercat laboral
L’EXPERIÈNCIA LABORAL ÉS MOLT BEN VALORADA A L’HORA DE BUSCAR FEINA DESPRÉS D’UN MÀSTER
MOTIVACIONS
PER FER UN MÀSTER: MILLORAR LA FORMACIÓ I LA TRAJECTÒRIA LABORAL
ENGINYERIA, ARQUITECTURA
I CIÈNCIES
DE LA SALUT SÓN LES MÉS BEN REMUNERADES
Creix el nombre de màsters que ofereixen les universitats i centres formatius catalans, i els alumnes matriculats. I és que, ben aviat, cursar un màster serà el més habitual. Les xifres ho corroboren: del 2006 al 2014, l’increment del volum de màsters ha estat del 80% i el d’alumnes matriculats del 81%. En concret, si el 2006 l’oferta era de 136 màsters i 4.152 alumnes matriculats, el 2014 la xifra de màsters va ser de 675 amb 26.166 alumnes matriculats, amb una mitjana de 35 estudiants en cada màster, segons dades de l’informe “La inserció laboral dels titulats de màster”, elaborat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
LES MOTIVACIONS
Pel que fa a les motivacions per cursar un màster, l’estudi –que analitza la inserció laboral de 7.647 persones, d’un total de 16.218 que es van titular els cursos 2009-2010 i 2010-2011, xifra que representa el 47% de la població titulada– en destaca tres com a fonamentals: progressar en la trajectòria professional, aprofundir en la formació i augmentar les oportunitats de treball; la quarta motivació és iniciar el doctorat.
En el cas d’Humanitats, l’ordre s’inverteix, i aprofundir en la formació és l’element determinant en cursar els màsters d’aquesta àrea. Cal apuntar que, pel que fa a l’àmbit, el 45% dels titulats universitaris opten per un màster en Ciències Socials.
SITUACIÓ LABORAL
Les dades indiquen que les oportunitats laborals s’incrementen després de cursar un màster. “És clar que a mesura que augmenta la formació, les oportunitats de tenir una millor feina també augmenten. Així, per exemple el 86% dels estudiants amb un màster universitari treballen al cap de 3 anys, més del doble dels que només tenen formació primària”, apunta Martí Casadesús, director d’AQU Catalunya. Per àrees, hi ha una major inserció en Salut i una menor en Humanitats. De les variables disponibles, la que té més impacte en la probabilitat d’estar ocupat és la interacció entre l’edat i la trajectòria laboral: les persones de més de 40 anys i que han treballat a temps complet abans de fer el màster tenen 2,4 vegades més probabilitats d’estar ocupades que les que no.
Alhora, amb independència de l’edat i de la trajectòria laboral, les persones que fan un màster en l’àmbit d’Enginyeria (excloses Arquitectura i Enginyeria Civil) tenen 2,2 vegades més probabilitats d’estar ocupades. Fer el màster en l’àmbit Economico jurídic implica incrementar 1,8 vegades les probabilitats d’estar ocupat, i 1,7 vegades en el cas de Ciències de la Salut.
Haver estudiat en una universitat de fora de Catalunya també té un impacte, tot i que més baix. Una possible hipòtesi és que les persones que canvien de residència per anar a estudiar probablement disposen d’unes soft skills més elevades. En canvi, “el percentatge d’estudiants de màster que va a tre- ballar a l’estranger és el doble que en el cas dels graus, un 8% respecte a un 4%. Aquest fet té, evidentment, múltiples lectures”, afegeix Casadesús.
També cal destacar que el sexe, el nivell d’estudis dels pares o la nacionalitat dels estudiants no són predictors de la probabilitat d’estar ocupat.
Una dada que no sorprèn és que, a més nivell formatiu, major és el percentatge de titulats que desenvolupen funcions de nivell universitari. Les xifres indiquen que, 9 de cada 10 graduats porten a terme funcions de nivell universitari, i el percentatge és del cent per cent en el cas de Ciències de la salut. A més, un de cada dos titulats desenvolupa funcions pròpies del màster, sense gaires diferències per àmbit. “El 90% dels titulats de màster treballen, al cap de tres anys, fent el que podríem qualificar com a ‘funcions universitàries’. És una bona notícia, si ho comparem amb el 78% en el cas dels graus. Però és evident que hi ha marge de millora”, remarca Martí Casadesús.
El 45% dels titulats que han cursat un màster té contracte fix, 3 punts percentuals menys que en comparació amb els graduats; dels que treballen, el 77% ho fa a temps complet. Una de les dades significatives de l’informe de l’AQU és que no augmenten el nombre de contractes temporals, sinó el de becaris.
Les àrees on hi ha més autònoms són Humanitats (16%), Enginyeria i Arquitectura i Ciències Socials (14% ).
Pel que fa al nivell d’ingressos, hi ha una associació entre aquests i el nivell de titulació, però caldria tenir en compte altres factors com, per exemple, l’edat. La meitat dels titulats de màster ocupats a temps complet guanyen més de 24.000 euros anuals bruts (51%) i 18% perceben ingressos inferiors a 15.000 euros anuals bruts.
Per àrees, Enginyeria, Arquitectura i Ciències de la Salut són les més ben remunerades, seguides de Ciències Socials. Ciències Experimentals i Humanitats són les àrees amb la remuneració més baixa.