El lector expone Matrimoni gai i Església

El 16 de juny va ser un dia especial, ja que després de deu anys em vaig casar amb el meu company Enric. Com a homosexual cristià vull expressar la meva enèrgica condemna a les declaracions contínues que aquesta nostra Església ens dirigeix. És una llàstima que els homosexuals siguem titllats constantment de gent pervertida, desenfrenada i llibertina, i a la feligresia se li demani una mica de compassió amb aquestes persones que presenten alguna mancança afectiva. El dia 16, davant del jutge, vam recordar tots aquells que ens han precedit i que, a diferència de nosaltres, no van poder assolir l’objectiu de ser reconeguts com a matrimoni homosexual. Sí, matrimoni homosexual, la unió d’home amb home o de dona amb dona. Per a alguns, xocant, i per a d’altres, una justa i necessària reivindicació de drets. El nostre sí no va ser en una església, sinó davant d’un representant del poder civil. I encara que mai renunciarem a l’Església, aquella que no margina sinó que aixopluga i en la qual cabem tots, sembla que homosexualitat i Església, per alguna gerontocràcia palatina, ha esdevingut incompatible amb les seves pròpies lleis: les del dret canònic. Nosaltres, com a Església de base i plural, preferim recordar els passos de l’Evangeli, essència verdadera de l’ètica cristiana. Avui, més que mai, els drets de tants col·lectius han de ser reivindicats contínuament i cal recordar que s’han d’anar guanyant cada dia, perquè sembla que per a alguns el temps no passa ni tingui ganes de passar. Enric, gràcies per militar per la causa gai, per lluitar per una Església integradora i, sobretot, per estimar-me.

JORDI ROURA CIURANS

Santa Eulàlia de Ronçana