Ancians desorientats

Mentre faig la cua del supermercat, davant meu una senyora gran espera ser atesa. Sembla que marxi de viatge, però està força nerviosa i desorientada. Un cop sortim li pregunto si necessita ajuda, em respon amb paraules vagues i s’asseu en un banc del carrer amb la mirada perduda.

Vaig a casa a deixar la compra i torno a baixar al carrer, no m’he quedat tranquil·la. Ja no hi és. Estic preocupada, semblava perduda i es comença a fer fosc. Quan estic a punt de marxar la localitzo un parell de travessies per sota. En aquell moment veig un cotxe de la Policia Nacional, els explico la meva preocupació i em diuen (sense ni tan sols mirar la dona) que truqui al 112.

Al cap de mitja hora arriben els Mossos d’Esquadra. La interroguen i acaben deduint on viu. Comproven que sigui el seu domicili i, sense fer cap més tipus d’intervenció i veient que no està lesionada, em recomanen que marxi, que s’ha fet tard. Responc que em vull assegurar que arribi a casa seva. Ni s’immuten, diuen que ells ja han fet la seva feina, entren al cotxe i marxen.

Acompanyo la senyora fins al seu suposat domicili. Truco al timbre i em respon la seva germana, amoïnada perquè des del matí li havia perdut la pista i contenta de veure-la de nou. Final feliç. Ara bé, jo em pregunto: fins a quin punt els Mossos es podrien haver implicat més? Van imaginar el patiment de la família davant de la seva desaparició?

NAGORE ESPAÑOL ROCA

Barcelona