Aeroport i mobilitat

Déu meu, quins nervis! A la meva edat i viatjar de Maó a París! Des que estic a la cadira de rodes no volia sortir, primer ni de casa, després del barri, de l’illa... I ara aquí em tens, volant cap a Barcelona i després cap a París a la graduació de la nena. Ella no ho sap, quina sorpresa tindrà. “Lo sentimos mucho señora, pero no sabemos lo que van a tardar en recogerla”. L’agència em va dir que dues hores d’escala era suficient. No poden fer res? Perdré l’avió a París si triguen molt.

“No podemos hacer nada, señora, se encarga el aeropuerto de trasladar a las personas de movilidad reducida y nos han dicho que están saturados, que no saben lo que van a demorarse”. És el pa de cada dia a l’aeroport de Barcelona. Són freqüents les esperes exagerades quan s’acumulen passatgers de mobilitat reduïda. Inevitable? No. Quan una persona amb mobilitat reduïda compra un bitllet d’avió queda registrat i l’aeroport pot conèixer quin és el flux a cada hora del dia. Fa uns anys les empreses de

handling s’encarregaven de les persones amb mobilitat reduïda. Després ho va centralitzar Aena i l’aeroport dona el servei a tothom. Quan surti la propera vegada la directora de l’aeroport a explicar que estem al top ten d’Europa, convindria que digués que han deixat de donar mal tracte a les persones de mobilitat reduïda molta estona als avions fins que ens venen a buscar.

MARTA BOLTÓ I GRAU

Barcelona