El lector expone Deures d’estiu

Ha acaba t el curses colari arriben les vaca nces,i al me ufill, ves peron,li han posat deures. Les vacances serveixen per desconnectar, per trencar la rutina, per fer coses diferents, per gaudir de la vida familiar.

Quina gràcia li faria al mecànic haver de continuar reparant alguns cotxes durant les vacances, al metge haver de continuar curant els seus malalts, a l’advocat haver de participar en alguns judicis via telemàtica o al paleta haver-se d’endur uns quants sacs de ciment i una pila de maons perno perdr el apràc ti ca.

Podem estar d’acord, o no, amb els deures al llarg del curs, però durant les vacances ho trobo una equivocació pedagògica greu i un fet poc humà. I no em val l’argument que així no oblidaran el que han après. Què diantre han d’oblidar! I si hi ha coses que s’obliden, ja les tornaran a recordar!

O és que tothom recorda com es fa una anàlisi sintàctica o una equació matemàtica quan ja han passat uns quants anys d’haver acabat els estudis obligatoris?

S’entén que tingui deures qui suspèn una assignatura, però de les assignatures aprovades el que cal és desconnectar, que ja s’hi tornaran a connectar al setembre durant nou mesos. A aquests mestres i professors als que tant els agrada posar deures, els en poso un: llegir el llibre El mito de los deberes.

Un infant, fins i tot un adolescent, no és un adult en miniatura. Ni de lluny! Com deia Maria Montessori: “Cal alliberar l’infant de la tirania de l’adult”.

Quina llàstima que aquesta tirania també la practiqui una part del professorat.

TONI GIMÉNEZ

Cardedeu