El que divideix

Cap convocatòria de referèndum deixa fora la meitat de la població, com assegura Ada Colau referint-se a l’1 d’octubre. Tothom pot participar-hi (o no) i tothom és lliure de manifestar la seva opinió, sigui la que sigui.

En tot referèndum es planteja una qüestió que s’ha de contestar de manera clara i que mostra dues opcions excloents. El votant ha de triar i no pot triar totes dues coses alhora, sempre és o una o l’altra. Recordem un referèndum anterior, el de l’OTAN, l’any 1986. Com passa a totes les consultes, no es podia decidir que es volien les dues coses a la vegada. No es podia pertànyer i no pertànyer a l’OTAN. El que fan els referèndums és recollir les opcions de la ciutadania de manera dicotòmica, les opinions ja hi són i són anteriors a l’expressió d’aquestes.

Allò que divideix és impedir que algú pugui expressar l’opinió, perquè prohibir, a més, manifesta l’existència d’una gran línia divisòria que separa els que tenen poder i volen sotmetre els altres i els que l’han d’obeir sense opinar.

Qui vol que el referèndum es faci vol que tothom pugui triar qualsevol de les opcions que hi figuren, sigui quina sigui; mentre que qui el vol impedir o hi posa traves el que vol és imposar la seva opinió i impedir que els contraris expressin la seva.

TERESA CALVERAS

Barcelona