No deixaré de ramblejar

Deixaré de ramblejar per Barcelona? No. Soc dels qui agrada el passeig, aturar-me a les parades de llibres, a les de flors o entrar a la Boqueria. M’agrada veure passar els turistes, els barcelonins o els passavolants. M’agradin o no, tots formem part del paisatge urbà d’una ciutat oberta al mar i, per tant, oberta al món.

No deixaré de pensar que era inevitable. Barcelona, com qualsevol altra ciutat o destinació turística mundial, és un objectiu mediàtic per amplificar el missatge del terrorisme. Ho sabem. Ho hem patit altres vegades. Els diem: “no us en sortireu”, però som conscients que un home sol, un petit grup armat o un exèrcit terrorista pot atemptar aquí o allà sense que ningú ho pugui evitar.

La policia i els serveis d’intel·ligència de tots els països destinen persones i recursos a preveure i evitar aquests crims i, encara que ho sospitin i ens alertin, no podem deixar de viure amb normalitat. Si deixéssim de fer-ho, ells guanyarien.

Hi haurà temps per analitzar i debatre tots els fets. Si estàvem en alerta i coneixien els sospitosos, si una Rambla com la de Barcelona no hauria de disposar de pilones per impedir el pas de qualsevol vehicle pel mig del passeig o si la ciutat ha estat víctima de l’èxit turístic. De ben segur, tothom n’extraurà les seves pròpies conclusions.

Malauradament, a hores d’ara, catorze persones han perdut la vida. Un centenar han estat ferides i milers han estat colpides per la tragèdia familiar. Un país, Catalunya, plora la tragèdia humana. La notícia s’ha escampat pels cinc continents. El missatge s’ha difós. El terrorisme mata.

M’afegeixo al condol dels familiars i amics de les víctimes per la pèrdua que han sofert. Agraeixo a les forces de seguretat, equips sanitaris, institucions i persones anònimes que han treballat per ajudar els que han patit aquest atemptat.

Ara més que mai no deixaré de ramblejar per Barcelona.

JOSEP CASSANY MASÓ

Girona